Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
agulla nàutica

Agulla nàutica
Corel
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència a partir de la qual hom pugui comptar el rumb (brúixola).
Consisteix en diversos imants, anomenats imants directors, situats parallelament, i installats de manera que puguin girar lliurement en el pla horitzontal, tot orientant-se en el sentit del meridià magnètic, par tant en la direcció N-S magnètica, a causa de l’acció del camp magnètic terrestre Tots aquests imants directors són units a una rosa dels vents que gira conjuntament amb ells El nord que indica l’agulla nàutica és el nord magnètic Per tal d’obtenir la direcció del nord geogràfic, cal afegir-hi el valor de la declinació magnètica del lloc on es troba A més,…
Saona

El Saona, al seu pas per Lió
© MC
Riu
Riu de França, afluent per la dreta del Roine (480 km de llargada i 30.000 km2 de conca).
Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el…
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i…
Pau Clascar del Vallès
Historiografia catalana
Historiador, escriptor i religiós.
Exercí el sacerdoci a Lima durant dinou anys És autor de les obres Tesoro espiritual de divinos ejercicios para uso y provecho de todos los fieles 1616, dedicat a l’abadessa del convent de NS de l’Encarnació de Lima Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627 Felicísima entrada del rey nuestro señor 1626, descripció festiva de l’arribada de Felip IV a Barcelona, i Translación del gloriosísimo San Raymundo de Peñafort 1626 Fou traductor al castellà d’una obra del dominicà italià Domenico Maria Curione de Asso titulada El Glorioso triumfo de la sacrosanta…
Cercle Lingüístic de Praga
Grup de lingüistes, la majoria txecs, agrupats sota la presidència de Vilém Mathesius, a partir del 1926.
El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost ‘Llengua i literatura’ L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums 1929-39 dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, NS Trubeckoj i Roman Jakobson,…
Valdemar II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1202-41).
Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els senyors feudals de l’…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…
Tripura
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Agartala 157358 h 1991 Situat a l’E de Bangladesh, limita amb els estats de Mizorām i Meghālaya Regió muntanyosa, de serres d’orientació N-S, amb explotació forestal i conreus itinerants, l’agricultura el 24,3% de la superfície es dóna principalment a l’W arròs, jute, cotó, ananàs i te Densament poblada 292 h/km 2 est 1994, la ciutat principal és Agartala El pla de desenvolupament del govern es dirigeix principalment a solucionar les comunicacions, l’educació i la sanitat, malgrat els problemes que planteja el terreny, el clima i la població nòmada Antic principat,…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió…
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al Ns’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina