Resultats de la cerca

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

El substrat racial bàsic de l’individu gallès prové de la fusió dels pobles portadors de la cultura megalítica, petits d’estatura i bruns, amb els celtes, alts i rossos Històricament, la romanització no alterà substancialment els factors ètnics ni gairebé tampoc els culturals Les successives onades invasores sofertes pel poble gallès no han aconseguit, fins avui, de vèncer la resistència d’una nació que lluita per mantenir íntegra la seva essència

El 528 acceptà el budisme com a religió oficial Aliat després amb la dinastia xinesa Tang, destruí els dos reialmes rivals de Paekche 663 i de Koguryo 668 i unificà la nació coreana per primera vegada Fou l’edat d’or de la història de Corea Més endavant les rivalitats a la cort afebliren el poder central, i Wang Kon, un rebel, fundà una nova dinastia anomenada Koryo 918 El darrer rei de Silla se li sotmeté 935

El president xinès, Jiang Zemin, presideix a la plaça de Tiananmen de Pequín la desfilada militar per a commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la República Popular de la Xina, que Mao Zedong va fer en el mateix escenari És la primera desfilada militar a Tiananmen des de fa quinze anys En un discurs adreçat a la nació, Jiang promet la reintegració de l’illa de Taiwan a la República Popular de la Xina

Es publicà mensualment, però sense regularitat i n'aparegueren vint-i-sis números el primer número correspon al setembre de 1943, i el darrer a març-abril de 1947 Inicialment, finançada pel mecenas Joan de Linares i Delhom El tiratge arribà a 1 000 exemplars en un primer moment i després a quatre mil L’editava un grup de catalans, valencians i balears Més política que cultural, en foren el nucli Joan Sales, Lluís Ferran de Pol, com a directors, i Raimon Galí i JM Ametlla es tractava d’un grup d’escriptors que anteriorment ja havien treballat junts a la redacció de la revista “Full Català”,…

Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors

També donà a conèixer una novella filosòfica Leandre , obres líriques i tragèdies El seu germà, Alexandros Sutsos Constantinoble 1803 — Esmirna 1863, escriví una Histoire de la révolution grecque 1829, diverses sàtires polítiques i poesies èpiques en llengua purista L’errant , 1839, d’inspiració byroniana, i Grècia en lluita contra els turcs , 1850 Tant aquests dos germans com la resta dels membres de la família contribuïren tots decisivament al progrés de la vida literària i intellectual de la nova nació hellènica

Germana de Clemens Brentano i casada amb Achim von Arnim, adquirí celebritat amb Goethes Briefwechsel mit einem Kinde ‘Correspondència de Goethe amb un infant’, 1835, en què elaborà l’experiència personal També són autobiogràfiques les novelles Die Günderode 1840 i Frühlingskranz ‘Garlanda de primavera’, 1844 Escriví també obres de caràcter polític i de crítica social Dies Buch gehört dem König ‘Aquest llibre és del rei’, 1843 Defensà la nació polonesa i estudià la condició —per denunciar-la— de l’obrer en el capitalisme naixent

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’ Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’ Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon , Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984…

L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de cada estat