Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
Josep San Martín i Boncompte
Literatura catalana
Novel·lista i pedagog.
Professor d’ensenyament secundari a Fraga, és autor de les novelles Joan Majoles 1994 i Crònica d’un crepuscle 2000, de la narració breu Tristaina un somni 1991, i del poemari Reculls d’incerta vida 2000, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó 1999
Ariwara-no-Narihira
Literatura
Poeta japonès.
Noble cortesà prototipus de l’elegància i de la galanteria, a qui la tradició atribuí la narració d’aventures amoroses Ise monogatari ‘Contes d’Ise’ És autor de nombrosos poemes, recollits principalment a Kokin-Wakashu 905, remarcables per l’emotivitat, la imaginació i el domini de la tècnica
Federigo Tozzi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Les seves novelles, d’un estil eixut, àrid i fins i tot pesat, representen el rebuig conscient de la novella concebuda com a narració literària Cal esmentar-ne Il podere 1921 i Tre croci 1920 Són típics els seus personatges, que expressen una total apatia i incapacitat de viure
François Béroalde de Verville
Literatura francesa
Escriptor francès.
Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais
Ernst von Wildenbruck
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Conreà diversos gèneres literaris, com la poesia, de tipus patriòtic, la narració i la novella Das edle Blut , ‘La sang noble’, 1892 Tiefe Wasser , ‘Aigües profundes’, 1897 i sobretot el teatre històric Spartakus , 1873 Die Quitzows , ‘Els Quitzow’, 1888 Der neue Herr , ‘El nou senyor’, 1891 Die Rabensteinerin , ‘La botxina’, 1907
Longus
Filosofia
Literatura
Novel·lista grec, anomenat el Sofista.
És reconegut com a autor de la graciosa obra Amors pastorals de Dafnis i Cloe o, simplement, Dafnis i Cloe Amb aquesta narració inventà la novella pastoral R Miquel i Planas la traduí al català 1905 També ho feren Joan L Puig-Franqueses i, directament del grec, Jaume Berenguer 1963
Vicent Tafalla i Campos
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Director del popular setmanari satíric bilingüe alacantí “El Cullerot” 1884-89 Anticlerical, sofrí denúncies i processos judicials Participà en diverses societats teatrals, escriví algunes comèdies en castellà i, en català, a més d’una narració inèdita, escriví el sainet Un defensor de Melilla 1893, que té per excusa l’actualitat de l’època
cànon
Cristianisme
Part central de la missa
el text de la qual, compost segons un gènere literari particular, és una pregària eucarística, en la qual l’església dóna gràcies a Déu per tota l’obra de la salvació.
N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al s III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3
Aphra Behn
Literatura anglesa
Escriptora anglesa, considerada la primera dona professional de les lletres al seu país.
Menà una vida plena d’entrebancs i d’aventures, fins que, obligada a guanyar-se la vida, escriví una sèrie de comèdies d’intriga de divers valor literari The Forced Marriage 1671, The Rover 1677, etc Conreà també la novella amb Oroonoko 1688, que s’anticipà al realisme de la narració anglesa posterior
Novel·les exemplars
Conjunt de narracions de Miguel de Cervantes
.
Publicades el 1613, pren el nom de l’italià novella ‘narració breu imaginada’ Són dotze La gitanilla , El amante liberal , Rinconete y Cortadillo , La española inglesa , El licenciado Vidriera , La fuerza de la sangre , El celoso extremeño , La ilustre fregona , Las dos doncellas , La señora Cornelia , El casamiento engañoso y El coloquio de los perros
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina