Resultats de la cerca

La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials sobre Noms d’…

Vida i obra Militar d’ofici, s’establí a Perpinyà el 1870, on gràcies a un negoci pròsper, esdevingué conseller municipal i administrador dels hospicis El 1890 fou nomenat arxiver de la vila i se centrà en l’estudi de la història de la capital nord-catalana Fruit d’aquests treballs cal esmentar “Notes statistiques sur l’instruction publique à Perpignan, 1684-1891”, SASL 1893 “Les naissances hors mariage à Perpignan de 1684 à 1894”, SASL 1895 “Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738”, SASL 1898 “Notes sur les réjouissances publiques et officielles à Perpignan sous…

Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de…

Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles…