Resultats de la cerca

Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc

Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els…

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials…

Vida i obra Militar d’ofici, s’establí a Perpinyà el 1870, on gràcies a un negoci pròsper, esdevingué conseller municipal i administrador dels hospicis El 1890 fou nomenat arxiver de la vila i se centrà en l’estudi de la història de la capital nord-catalana Fruit d’aquests treballs cal esmentar “Notes statistiques sur l’instruction publique à Perpignan, 1684-1891”, SASL 1893 “Les naissances hors mariage à Perpignan de 1684 à 1894”, SASL 1895 “Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738”, SASL 1898 “Notes sur les réjouissances publiques et officielles à Perpignan sous…

Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…

És una evolució del calendari, del qual es diferencia pel seu caràcter més universal El model més antic, a Occident, és l’indegudament anomenat Martyrologium Hieronymianum segle V A l’edat mitjana, sobretot al segle IX, es formaren els martirologis dits històrics, on a les notícies broixes primitives hom afegí elogis biogràfics més amplis Es destaquen, entre aquests, els martirologis de Beda el Venerable, de Florus, d’Adó i d’Usard A la Catalunya medieval sembla haver predominat bastant el d’Adó Catalunya ofereix també el cas singular de la fusió d’un sacramentari i d’un martirologi manuscrit…