Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Orquestra de Cambra Orpheus
Música
Formació creada a Nova York el 1972 pel violoncel·lista Julian Fifer, al capdavant d’un grup de músics, amb l’objectiu de tocar, sense director i amb un conjunt de cambra, música inicialment composta per a orquestra simfònica.
L’Orpheus és una orquestra que s’autogestiona i en la qual els músics s’exigeixen els uns als altres un alt nivell de qualitat i de responsabilitat professional Per a cada peça que ha d’interpretar, el grup tria un concertmaister i un representant per a cada secció de l’orquestra, els quals realitzen una primera aproximació a l’obra abans que aquesta sigui abordada pel conjunt dels intèrprets Els disset músics de corda i els deu de vent que constitueixen la formació exerceixen, a més, la docència en conservatoris i universitats de l’àrea de Nova York, com la Juilliard School, el Conservatori…
Josep Pedrals i Urdániz

Josep Pedrals i Urdániz
@Silvia Poch
Literatura
Poeta, dramaturg, rapsode, músic i dinamitzador cultural.
Treballà uns anys de llibreter i, des de la segona meitat dels anys noranta, es dedica a la divulgació de la poesia en conferències, recitals i cursos en centres d’ensenyament dins i fora de Catalunya Imparteix cursos d’introducció a la poesia i de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès Del 2002 al 2015 coordinà l’associació HORINAL Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, organitzant cicles de recitals poètics diversos, i collabora en diversos mitjans de comunicació Ha estrenat obres de teatre Estat major , Entremès , Ecs… ,…
Joan Hernández i Pijuan
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols,…
Kii
Península
Península del Japó, a l’illa de Honshū, entre els golfs d’Osaka i Ise.
Parc nacional
Ibaraki
Ciutat
Ciutat del ken homònim, a l’illa de Honshū, Japó, situada al NE d’Osaka.
Centre de comerç agrícola
Francesc Català i Roca
Portada de la Guia de Catalunya, de Josep Pla i il·lustrada per Francesc Català i Roca
© Fototeca.cat
Fotografia
Cinematografia
Historiografia catalana
Fotògraf i cineasta.
Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…
, ,
Jordi Colomer
Art
Artista plàstic.
Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i…
César Pelli
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen argentí.
Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…
Nishinomiya
Ciutat
Ciutat del ken de Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la badia d’Osaka.
Destilleries de sake i producció d’oli vegetal