Resultats de la cerca

Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any

Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques

Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue

La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat

Amb una llargada d’uns 700 km i una amplada d’uns 100 a 180 km, té una altitud que oscilla entre 1 500 i 2 000 m altitud màxima, 2 412 m Fa de divisòria de les conques dels rius de l’oceà Àrtic i del Pacífic És format per esquists cristallins i gneis, fendits per intrusions de granit Hi ha jaciments d’or, ferro, carbó i mica Hi neixen els afluents del Lena i de l’Amur

És un vell massís volcànic, d’uns 450000 km 2 , orientat en direcció NW-SE i travessat pel tròpic de Càncer A la part septentrional hi ha el Tefedest, carena de roques cristallines d’uns 200 km de longitud L’Atakor, nucli central del massís, enclou el pic culminant, el Tahat 3003 m La temperatura és extremada oscilla entre 60°C i —10°C, i les pluges hi són escasses Tamanrasset 1420 m és la principal població, habitada per tuàregs

Començà el 1988 en el paratge de Sant Jeroni, però al llarg dels anys ha canviat tres vegades de lloc Els promotors eren membres de la Societat de Caçadors La Caçadora de l’Ebre El nombre de visitants de les darreres edicions fou d’uns 5000 El nombre d’expositors oscilla entre 80 i 120, i venen de tot arreu Les dimensions de la fira superen els 25000 2 , ja que inclou diversos camps de proves, sobretot per a gossos

Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Sovint té un aspecte terrós i es troba barrejat amb argiles i altres impureses És de color gris en els cristalls i vermell mat o brillant en les varietats terroses Té un esclat metàllic o submetàllic i una duresa que oscilla generalment entre 5 i 6 És una freqüent mena de ferro Els jaciments explotats són principalment d’origen sedimentari Els principals estats productors són els EUA, l’URSS, França, Suècia, Anglaterra, Alemanya i el Canadà

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica