Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Niccolò Semitecolo
Pintura
Pintor italià actiu a Pàdua i Venècia entre el 1353 i el 1370.
Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda Sant Antoni de Pàdua
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola barroca madrilenya.
En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de Munic, El…
Edoardo Bassini
Medicina
Metge italià.
Estudià les amputacions del cec i el tractament quirúrgic de les ptosis renals Fou l’introductor d’una tècnica clàssica operació de Bassini de tractament de les hèrnies inguinals
Bálint Bakfartk
Música
Llaüstista i compositor hogarès, conegut també com Valentinus Greff Bakfark.
Fins l’any 1540 s’educà i treballà a la cort reial hogaresa Visqué després a França i a Polònia, donà concerts per tot Europa, i s’establí definitivament a Itàlia És autor de transcripcions que adapten peces corals coetànies a una tècnica instrumental original, i de fantasies que combinen la tècnica d’imitació contemporània amb les tradicions peculiars del llaüt Les seves obres foren publicades en dues colleccions IntabulaturaLiber Primus Lió, 1553 i Harmoniarum Musicorum Cracòvia, 1565
Johann Georg Wirsung
Anatomista alemany.
És recordat sobretot pel seu descobriment del conducte pancreàtic, que Hoffman havia vist en alguns animals, però que ell trobà per primera vegada en el cos humà i que per aquest motiu avui porta el seu nom
Giovanbattista Ramusio
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf italià.
Exercí diversos càrrecs importants entre els quals la secretaria del senat a la república de Venècia Preparà per a AManuzio l’edició de Quintilià 1514 i la de Tit Livi 1519 Recollí les relacions dels viatges marítims més famosos en els volums titulats Delle navigationi e viaggi 1550-59
Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer
© Parlament Europeu
Història
Política
Polític italià.
Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…
Andrea Argoli
Astronomia
Esoterisme
Astrònom i astròleg italià.
Confeccionà taules astronòmiques d’efemèrides 1630-1700, basades en les de Tycho Brahe A l’obra Astronomicorum libri tres 1629, inclosa dins Novae coelestium motuum ephemerides , proposà un sistema geocèntric semblant al de Marcià Capella Mercuri i Venus orbitant al voltant del Sol i Mart, Júpiter i Saturn orbitant al voltant de la Terra
Claude Guillermet de Bérigard
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil
Gasparo Gozzi
Literatura italiana
Escriptor italià, germà de Carlo.
Fundà “La Gazzeta Veneta” Lettere diverse 1750 i Lettere serie, facete, capricciose, strane e quasi bestiali 1752 proven els seus dots d’humorista i de moralista, atenent a tots els aspectes de la vida quotidiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina