Resultats de la cerca

L’església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d’una sola nau, allargada al segle XVII El campanar en forma de torre quadrangular i l’espaiós porxo que precedeix l’entrada són de l’època de l’ampliació del temple Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936

 

L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’…

Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S’estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…

La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…

Situació i presentació El municipi de Font-rubí és a la part septentrional de l’Alt Penedès D’una extensió de 37,17 km 2 , les serres de Font-rubí i de Bolet o de l’Avellà separen el terme del de Torrelles de Foix, la Llacuna Anoia i Mediona, a la part nord-occidental Més a llevant, el municipi limita amb Sant Quintí de Mediona i Terrassola i Lavit A l’E confronta amb el Pla del Penedès, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès i la Granada al S limita amb Vilobí del Penedès, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix El cap municipal és Guardiola de Font-rubí, però el poblament d’aquest municipi es…

Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…

El fet que aquesta còpia sigui seguida per la còpia, també parcial, de la versió catalana de les tragèdies de Sèneca feta per Antoni de Vilaragut ha fet que hom atribuís a Jaume Sacoma una nova versió de les tragèdies

Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…