Resultats de la cerca
Es mostren 1744 resultats
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Pere d’Escorca
Antiga església
Antiga església parroquial i centre del municipi d’Escorca (Mallorca), situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.
Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta l’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943
Sant Marc de Bagà
Ermita
Ermita del municipi de Guardiola de Berguedà, dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità 1370 Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós
Sant Bartomeu de Sidamon
Art romànic
Aquesta parròquia fou fins al final del segle XVI la més occidental de les parròquies del bisbat de Vic El primer esment del lloc de Sidamon és de l’any 1079, en què figura entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola L’església de Sant Bartomeu apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Consta que l’any 1252 es produïren alguns desacords entre Guillem III d’Anglesola i el bisbe de Vic amb motiu del patronat de l’església de Sidamon i d’altres que eren en dominis dels Anglesola…
Xabier Gómez García
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1994, l’any 2003 ingressà a l’orde dels dominicans Llicenciat en Teologia per la Pontificia Facultad de Teología San Esteban Salamanca, amplià els seus estudis amb màsters en orientació i mediació familiar i en mediació social intercultural Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de dues parròquies de la diòcesi de Sant Sebastià Elgoibar, 1994-97 Eskoriatza i Aretxabaleta, 1997-2003 Posteriorment, com a frare ha estat vicari parroquial de diverses parròquies de Madrid Santo Cristo, 2006-10 Nuestra Señora de Atocha, 2010-16, promotor de…
Sant Sadurní de Siarb (Soriguera)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era situada aquesta església i la vila on era erigida, encara que podria tractar-se de l’actual capella de Sant Serni al terme de Vilamur de la qual resten tan sols unes minses ruïnes que no permeten veure’n les característiques de l’estructura Potser més versemblant és situar Sant Sadurní de Siarb en el despoblat de la Santa Creu, entre Llacunes i Rubió, que per la seva extensió i localització devia ser un enclavament rellevant dins l’organització de la vall en època medieval, i que hauria quedat obsolet en les crisis demogràfiques i bèlliques del segle XIV Cal també…
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Mateu
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a l’interior de l’antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella.
L’església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l’actual
Sant Francesc de Formentera
Poble
Poble i cap del municipi de Formentera, al centre del sector occidental de l’illa.
Sorgí al voltant de l’església fortalesa de Sant Francesc, construïda el 1726, a l’indret d’una antiga capella, que esdevingué una de les tres parròquies 1 850 h 1970 en què fou dividida l’illa el 1786
varvassoria de Vilademany
Història
Títol feudal adoptat al llarg dels s. XIV i XV pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina