Aquesta parròquia fou fins al final del segle XVI la més occidental de les parròquies del bisbat de Vic. El primer esment del lloc de Sidamon és de l’any 1079, en què figura entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola. L’església de Sant Bartomeu apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII. Consta que l’any 1252 es produïren alguns desacords entre Guillem III d’Anglesola i el bisbe de Vic amb motiu del patronat de l’església de Sidamon i d’altres que eren en dominis dels Anglesola. El rector de Sidamon contribuí a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 amb 32 sous i 2 diners jaquesos i 21 sous i 1 diner jaquesos respectivament.
L’any 1595 l’església de Sidamon s’integrà al nou bisbat de Solsona. Segurament amb motiu de la guerra dels Segadors, Sidamon es despoblà i no es degué repoblar fins al segle XVIII. La documentació parroquial d’aquest segle indica que llavors Sant Bartomeu de Sidamon era sufragània de la parròquia de Fondarella. Precisament aleshores es construí l’actual temple, de línies molt senzilles.