Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
música aleatòria
Música
Música composta amb la intervenció de processos d’atzar.
També és coneguda amb l’expressió ’música estocàstica' L’atzar, com també els fenòmens no deterministes, és estudiat per la matemàtica de la probabilitat, la qual, a més de l’aspecte teòric, forneix procediments i recursos per a la seva utilització pràctica El compositor que treballa per procediments aleatoris deixa que una part de les seves decisions siguin preses a l’atzar, sense que això signifiqui una pèrdua de control sobre la composició, ja que aquest control és fet mitjançant tècniques probabilístiques La fenomenologia de l’atzar és molt extensa i variada i la manera d’utilitzar-la,…
Helmut Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les…
Ivan Aleksandrovic Vyšnegradskij
Música
Compositor rus.
Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a diversos pianos de…
Dimitri Tiomkin
Música
Compositor nord-americà d’origen rus.
Estudià amb A Glazunov a Sant Petersburg i amb F Busoni a Berlín Realitzà gires com a pianista per Europa, i a partir del 1929 s’installà a Hollywood, on es dedicà a la composició de música per al cinema Compongué un total de 140 obres per a aquest gènere i obtingué quatre premis de l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences N’excelleixen les partitures per a Duel in the Sun K Vidor 1947, I Confess A Hitchcock 1953, The Old Man and the Sea J Sturges H King 1958, The Alamo J Wayne 1960, The Guns of Navarone JL Thompson 1961, 55 Days at Peking N Ray 1962 i The Fall of the…
Charles-Nicolas Le Clerc
Música
Editor i violinista francès.
Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren obres de…
Raphael Georg Kiesewetter
Música
Musicòleg austríac.
Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més…
Aris Christofellis
Música
Contratenor grec.
Estudià piano a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a França, on s’especialitzà en cant Debutà el 1984 en el Maig Musical de Bordeus A partir d’un programa de televisió dedicat als castrats es feu famós com a intèrpret del repertori d’aquesta tessitura, avui pràcticament desapareguda Ha dedicat la seva carrera principalment als recitals i als enregistraments discogràfics, cosa que ha anat en detriment de les aparicions en escena S’ha especialitzat en el repertori per a castrat del segle XVIII, i moltes de les seves interpretacions són fruit de la recerca, que li ha permès…
Carles Coll i Costa
Música
Director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’…
cacofonia
Música
Combinació de sons desagradable a l’oïda humana.
Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…
Adriano Banchieri
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya 1615, a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi 1662 Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606 La Pazzia senile 1598 i La prudenza giovenile 1607, entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i forte, i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina