Resultats de la cerca

Ciutadà honrat de Barcelona Fill de Jeroni Navel i de Cardona El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la guerra dels Segadors Fou diverses vegades delegat del Consell de Cent i mestre de camp de les forces barcelonines El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França Fou sovint l’enllaç entre el Consell de Cent i el virrei Joan d’Àustria, en 1653-55, i més tard conseller en cap 1661 i 1676 Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada 1675 per les forces de Lluís XIV Encara era actiu el…

Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de Tomièras

Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec, hebreu i àrab…

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona…

Fou secretari de l’arquebisbe de París Pèire de Marca Mort aquest, Baluze publicà l’obra del seu protector Marca Hispanica sive limes hispanicus 1688, fonamental per a la història catalana, i després fou bibliotecari de Jean B Colbert Lluís XIV el bandejà pel fet d’haver publicat una obra que no exalçava la casa de Borbó Publicà diverses obres, de les quals cal destacar un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de l’arquebisbe Marca 1663, l’edició dels concilis de la Narbonesa 1668, els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, i les obres que li han donat…

Mapa de les esglésies del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó Camps de l’Aglin Nostra Dòna de Camps Cubièras de Cinòble Santa Maria de Cubièras Cucunhan Sant Julian e Santa Basilissa de Cucunhan Dulhac jos Pèirapertusa Sant Miquèl de Dulhac Santa Maria de Pèirapertusa Sant Jordi del castell de Pèirapertusa Sant Estève Maisons Sant Andriu de Maisons Montgalhard Santa Colomba de Montgalhard Sant Cristòl de Montrog o de Taisson Padèrn Sant Pèire de Padèrn Sant Martin de Molhet Palairac Sant Sarnin de Palairac Sant Ciscle Pasiòls Sant Felix de Pasiòls Rofiac de las Corbièras Sant Felix de…

Aquesta església, actual parròquia del poble de la Tor, fou segurament en el seu origen la capella del castell de la Tor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre de la parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu de la donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al monestir de Sant Ponç de Tomièras, juntament amb l’església de Santa Aularja de Trinhac L’actual església és obra del segle XVII Al seu costat nord encara hi ha els vestigis del temple anterior Hom sap que en…

Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge perquè defensava…

Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic…