Resultats de la cerca

Comte d’Ayen El 1642 fou nomenat governador militar de Perpinyà i el 1646 fou enviat a Barcelona a posar pau entre Pèire de Marca i Jde Margarit i el lloctinent de Lluís XIV a Catalunya, comte d’Harcourt El 1650 li fou atorgat el vescomtat de Canet Rosselló, que havia estat confiscat als seus legítims posseïdors Reprimí amb una gran crueltat l’alçament antifrancès de Puigcerdà 1652 Posteriorment fou governador del Rosselló, càrrec que passà al seu fill, Anne-Jules de Noailles El 1663 el seu comtat d’Ayen li fou elevat a ducat-paria amb el nom de ducat de Noailles

En arquitectura són importants les muralles d’algunes ciutats, avui desaparegudes, i les esglésies sense volta, de tipus basilical, com les de Sant Pèire de Viena del Delfinat, la cripta de Saint-Paul a Jouarre Illa de França i el baptisteri de Saint-Jean de Poitiers En escultura es destaquen els relleus de l’hipogeu de Mellebaude Poitiers i els capitells de la cripta de Jouarre L’art merovingi tingué el punt més refinat en l’orfebreria, de decoració geomètrica, a base d’esvàstiques, espirals i entrellaçats i tècnica cloisonnée en l’encast de les pedres cal esmentar el tresor de Khilderic a…

Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola nau amb un campanar d’espadanya

Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec, hebreu i àrab…

Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de Tomièras

Ciutadà honrat de Barcelona Fill de Jeroni Navel i de Cardona El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la guerra dels Segadors Fou diverses vegades delegat del Consell de Cent i mestre de camp de les forces barcelonines El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França Fou sovint l’enllaç entre el Consell de Cent i el virrei Joan d’Àustria, en 1653-55, i més tard conseller en cap 1661 i 1676 Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada 1675 per les forces de Lluís XIV Encara era actiu el…

Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel publicada a Barcelona per Bofarull el 1853, basada en un gran nombre de documents Se li atribueixen també una història de Jaume I i una allegació a favor dels drets…

Vida i obra Educat entre templers, sovint s’ha tingut del rei Jaume una imatge de cavaller ardit, al marge de les qüestions d’ordre cultural La realitat, però, és que se’l pot relacionar amb una vintena de trobadors i que, amb independència de les idees que professaren, hom li reconeix la protecció a noms tan significats de la lírica del seu temps com Peire Cardenal, Guilhem de Montanhagol i Cerverí de Girona Marcat en la relació amb aquests escriptors per l’afer de l’heretgia càtara, fou considerat fins al tractat de Corbeil, el 1256, pel qual renunciava els seus drets al migdia…

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona…

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…