Resultats de la cerca

Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes

Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-…

És de mesocarpi carnós i d’endocarpi coriaci o cartilaginós, i prové d’un ovari ínfer, sincàrpic i pentacarpellar En són exemples la pera, la poma i el codony

La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús, actualment conservades al Museu Diocesà de Girona

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…

Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…

El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de…

Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…