Resultats de la cerca

La seva carrera professional s’inicià a la collegiata de Berlanga de Duero, però no es coneix la seva comesa específica La continuà exercint càrrecs referents a la pràctica de la música vocal el 17 de novembre de 1636 passà a la catedral de Toledo com a director de l’escolania, i des del 1638 fou cantant tenor El pas a la categoria de mestre de capella tingué lloc a la catedral de Màlaga, on serví, amb molts problemes personals, del 1641 al 1645 Un llarg parèntesi 1645-60 el dedicà a la interpretació organística al monestir de La Encarnación de Madrid, i retornà al mestratge de capella a la…

Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més extensos editats a…

Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra Simfònica del Gran…

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…

Fou campió de Catalunya individual, de dobles, amb R Ruiz 1974, i de dobles mixtos amb M Corominas 1975, i subcampió d’Espanya de dobles, amb R Ruiz 1976 i amb Barranco 1997 En quatre ocasions guanyà el Campionat d’Espanya en dobles mixtos amb M C Hernández Coronado 1975, 1977, 1978, 1979, i en una ocasió en fou subcampió 1980, amb Montaño Posteriorment fou àrbitre internacional

S’inicià el 1996 al Dream Team Triatló i fou entrenat per Pere Bossa fins el 2005 Es proclamà campió de Catalunya de duatló i triatló i, el 2003, fou subcampió del món de duatló de llarga distància Assolí diverses victòries en proves d’ironmam com les de Niça 2006-10 i Mònaco 2006, 2007 i en l’Embrunman 2009, 2010, 2012, 2013, entre altres curses L’any 2009 establí el rècord del món de triatló de llarga distància Rodà la pellícula Living the dream 2013 sobre la seva vida i la seva preparació com a professional d’aquest esport

Formada al Club Hoquei Canet, jugà quatre temporades al Club Hoquei Mataró 1996-2000 i es retirà a divuit anys Amb la selecció espanyola absoluta, conquerí la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1999

Membre del Club d’Esports Vendrell i de l’Associa-ció Esportiva Nostre Temps, fou campió d’Espanya i de Catalunya de trampolí en totes les categories des d’infantil fins a sènior Entre el 1996 i el 2006 guanyà dotze Campionats de Catalunya absoluts i nou d’Espanya Aquests èxits el convertiren en membre fix de la selecció espanyola, amb la qual participà en vuit Campionats del Món i en nou d’Europa Aconseguí el títol europeu júnior de doble minitrampolí 1992, i el sènior 2002 i tres medalles per equips en els europeus 1993, 1995, 1997 Es retirà l’any 2007 i s’incorporà al Cirque du Soleil

Participà com a ciclista en competicions d’àmbit català i, des del 1949, també exercí de mecànic de bicicletes El 1959 obrí un taller amb el nom de Ciclos Escuin, a partir del qual creà l’equip del Club Ciclista Mollet-Escuin, actiu entre el 1962 i el 1996 En fou director esportiu i potencià els equips de base En formaren part posteriors ciclistes professionals, com Melcior Mauri o Jaume Hernández També fou directiu del club

Defensa lateral format al planter del RCD Espanyol, amb el primer equip del qual jugà set temporades 1987-94 Posteriorment jugà una temporada amb el Palamós CF i una altra amb la UD Alavés El 1990 disputà un partit amb la selecció catalana Més tard fou preparador físic de l’Espanyol i responsable de la ciutat esportiva