Resultats de la cerca

Bé que en castellà, fou continuador de la fórmula de Xut Fundat i dirigit per Valentí Castanys, tingué en aquest el seu principal animador Hi collaboraren els dibuixants Moreno, Roca, Puigmiquel, Tinet, Mestres i altres, així com els periodistes Manuel Amat, Antoni Ollé i Bertran, Celestí Martí i Farreras i Andreu Avellí Artís La mort de Castanys representà la davallada del setmanari, que ja havia deixat d’interessar en part el gran públic Els últims anys 1965-68 fou dirigit pel periodista Guillermo Sánchez

Les relacions entre el president John Magufuli i l’oposició van continuar deteriorant-se Chadema, el principal partit opositor, va acusar Magufuli de comportament autoritari en detenir militants seus, del tancament de cadenes de televisió i ràdio, i de crítiques i amenaces a periodistes La Unió Europea va condemnar la violència política mentre que els Estats Units van qualificar de “creïbles” les irregularitats denunciades per Chadema en les eleccions parcials d’agost, guanyades pel Chama Cha Mapinduzi CCM, partit que exerceix actualment el poder

L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton…

Es titulà el 1958 a Madrid Redactor de l’Agència EFE 1960-67, el 1962 s’incorporà al Diari de Barcelona , on fou cap d’informació municipal i columnista diari, a més de cap del dominical Gentes de pluma y lápiz 1969-75 Cofundador el 1976 del diari Avui , en fou subdirector fins el 1979, any que passà a dirigir l’ Hoja del Lunes  fins al seu tancament 1983 L’any següent s’incorporà a  El Periódico de Catalunya , en el qual, fins el 2010, fou redactor en cap i columnista També ha collaborat en programes de ràdio i, més esporàdicament, de televisió Periodista de proximitat i destacat crític d’…

Al mes de gener, el Parlament, sota control del president, va forçar la dimissió de Shirani Bandaranayake, presidenta del poder judicial acusada de corrupció i mala conducta professional El seu lloc el va ocupar Mohan Peiris, assessor del Govern que va rebre el boicot de l’associació nacional d’advocats Al març, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va instar que s’investiguessin els crims comesos durant el conflicte amb la guerrilla tàmil, que va culminar el 2009 amb una ofensiva a gran escala de quatre mesos que va causar, segons l’ONU, 40000 morts civils i més de 440000…

Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Més de 300 mitjans de comunicació dels Estats Units alerten del que qualifiquen de “guerra bruta” del president Donald Trump contra els mitjans de comunicació, les desqualificacions del qual, sobretot a través de les xarxes socials, instigarien a la violència contra els periodistes i amenaçarien la llibertat d’expressió La campanya, inciada pel  Boston Globe , la segueixen la pràctica totalitat de grans diaris nord-americans, amb algunes excepcions com ara el Wall Street Journal , i és també secundada per alguns mitjans de fora dels Estats Units, com el britànic The Guardian

El candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, celebra un sopar a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona amb un grup d’empresaris catalans per a exposar els seus projectes i recaptar diners per a la campanya Al sopar hi assisteixen prop de 400 empresaris, cadascun dels quals paga 100000 pessetes La iniciativa, criticada per la resta de partits polítics catalans, crea polèmica perquè només s’hi permet la presència de periodistes de dos diaris de Barcelona i dos de Madrid, però no de cap altre mitjà de comunicació

Comencen a la presó d’Imrali, situada en una illa de la mar de Màrmara, les sessions del judici contra el líder del PKK, Abdullah Öcalan En la sessió d’obertura Öcalan, que s’enfronta a una petició de pena de mort, fa una crida al PKK a abandonar la lluita armada i demana perdó pels morts causats per la rebellió kurda El tribunal militar que jutga Öcalan permet la presència de 20 periodistes i d’alguns diplomàtics estrangers a la sala, però no la d’observadors internacionals