Resultats de la cerca

És autor d’un divan de 18000 versos i traductor del Mahābharāta i la Līlavatī

Autor de diversos maṯnawī místics i d’un divan

Fou turmentat fins a la mort a causa d’uns versos de tendència herètica Del seu divan es conserven solament uns sis mil versos Inventà noves combinacions estròfiques

Ultra la seva producció original, destacà com un dels primers traductors a l’àrab d’obres índies i iranianes, especialment la de Calila i Dimna

Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana

S'apoderà del tron aprofitant l’anarquia després de la mort del seu pare Xerxes I, i s’imposà contra el seu germà Histaspes Intervingué en les discòrdies gregues contra Atenes, ajudant Esparta, però la pau de Cimó 449 girà totes dues contra Pèrsia

De família originària de Kiš Samarcanda, visqué tota la vida a l’Índia És autor de tres divans intitulats segons l’edat del poeta Poemes d’adolescència 1272, Poemes de maduresa 1284 i Poemes de vellesa 1293, a més d’uns Gazaliyyāt ‘Poemes lírics’ i de diverses obres històriques, com el maṯnawī Tughluq Nāma, que tracta de la victòria de Ghīyās al-Dīn Tughluq sobre Khosrow Khan 1320

Visqué a Bagdad, a la cort del príncep Uways a qui dedicà diversos panegírics Es féu famós amb el poema àulic Mihr Muštari 1377, traduït ben aviat al turc

Inspirant-se en els models pahlavis, fou l’introductor en la literatura aràbiga del gènere epistolar Són remarcables les seves maqāma

Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a Manikhaĩos, d’on…