Resultats de la cerca

Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, Joan Antoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP i concorregué…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins podien pertànyer…

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…

Al sud de les Gunyoles, a uns 280 m d’alçada, hi ha les ruïnes d’aquesta capella Només resten unes parets en ruïnes, fetes amb pedra de marge Al voltant es veuen força pedres de carreus treballats, que deuen pertànyer a la portalada del temple Fa anys que es troba en aquest estat, ja que a l’interior hi ha dos pins, ja molt fets Aquesta capella, inclosa dins la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles, no és documentada fins el 1578 Tanmateix, per l’aparell que s’ha conservat sembla que es tracta d’una obra romànica, però tardana, potser del segle XIII L’any 1921 ja es trobava…

Aquest antic santuari, edifici gòtic en ruïnes, es localitza al sud-oest de Roda, vora la Torre de Marcedo D’antic va pertànyer al monestir d’Ovarra, fins que l’any 1296 passà a Sant Vicenç de Roda Llavors l’abat Bernat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra deu cafissos anuals de les rendes que tenien a la vall de Lierp i una vinya a Coscollola, terme de Graus, com a compensació per la pèrdua de les esglésies de Sant Jaume de la Pobla de Roda i Santa Maria d’Estet Es conserva una imatge de la Mare de Déu d’Estet a l’antiga catedral de Roda

Aquesta església parroquial centra el poble de Noals, a la part baixa de la vall i a la riba esquerra de la Valira de Castanesa En principi, es tractava d’una església pròpia de titularitat com i L’any 1024 el comte Ramon III del Pallars Juss bescanvià amb el prevere Galí Oriol la meitat de Santa Maria de Annuales, amb els seus alous, termes i delmes, “ de mea justitia ”, per la meitat de Sant Martí de Castanesa La parròquia de Noals passà a pertànyer a la diòcesi d’Urgell després del conveni del 1140, situació que es mantingué fins el 1956 Va ésser reconstruïda amb carreus de…

La quadra de l’Avellana, vora Lasquarri, va pertànyer al domini jurisdiccional de Sant Vicenç de Roda El lloc va ésser repoblat cap a mitjan segle XI per Galí de Soars Pere I de Ribagorça cedí al bisbe Ramon Dalmau els drets reials a l’Avellana 1085 i aquest els traspassà a la canònica 1092 L’any 1116 el prevere Martí figura entre els bons homes de l’Avellana que arribaren a un acord amb Roda, cosa que suggereix l’existència ja d’una església Amb el pas del temps, però, el domini de Sant Vicenç de Roda esdevingué total L’actual església es troba al mig dels camps de conreu L’obra…

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de…

Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va…