Resultats de la cerca
Es mostren 7653 resultats
indústria química
Planta industral química
© Fototeca.cat-Corel
Química
Sector que integra totes les activitats industrials dedicades a la manufactura d’elements químics i llurs derivats.
Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…
baptisteri
Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en…
gelada
Gelada sobre una planta
© Xevi Varela
Meteorologia
Rosada glaçada.
La gelada, que sol cobrir les herbes baixes i la terra, es pot formar amb temperatura de l’aire superior a 0°C
camamilla
Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
Sant Adjutori
Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de la riera de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
cotilèdon
Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
hórreo
Hórreo de planta quadrada, característic d’Astúries
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tipus de graner característic de Galícia i d’Astúries.
Consisteix en una cambra elevada sobre uns pilars, que serveix per a preservar les collites de la humitat i dels rosegadors El tipus gallec és rectangular, de pedra, i cobert generalment de dos vessants amb teules o llicorella L’asturià, més gran, és quadrat, de fusta i amb coberta piramidal de teules
compost
Magatzem de compost en una planta de compostatge
© Fototeca.cat
Agronomia
Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, procedent del procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i/o el desenvolupament de les plantes.
El compost que resulta del procés de compostatge és un producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que s’empra en agricultura com a adob o com a corrector estructural del sòl Si el procés es realitza correctament, s’assoleix un bon nivell d’higienització que permet utilitzar-lo amb tota seguretat, fins i tot en jardineria És important el paper que pot tenir en la reutilització de molts residus residus urbans, fangs de depuradora, etc que, avui dia, plantegen un problema greu en les grans aglomeracions A més, en països tradicionalment pobres en matèria orgànica, les…
abacà
Plantació d’abacà i fibres de la planta assecant-se
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les musàcies, d’uns 8 m d’alçada, semblant al bananer, però de fulles més estretes i fruit no comestible; s'utilitza com a primera matèria principalment a la indústria tèxtil i paperera.
Menys resistent que el bananer, requereix sòls permeables, amb preferència volcànics, un clima càlid, amb precipitacions abundants distribuïdes tot al llarg de l’any, i una humitat permanent Cal preparar el terreny llaurant profundament fins a uns 50-60 cm La sembra és feta a base de llavors, rebolls i trossos de rizoma La collita sol començar al cap de divuit mesos, i la plantació se sol conservar uns dotze anys És conreat a determinades regions tropicals a les Filipines el nom deriva del tagal abaká a Sumatra a Sabah i a l’Amèrica ístmica, les plantacions del qual foren…
Ateneu Barcelonès
Vestíbul de la quarta planta de l’Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació fundada a Barcelona el 9 de novembre 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.
L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…
,