Resultats de la cerca
Es mostren 836 resultats
escata
Qualsevol de les plaques d’una superfície quan s’exfolia.
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…
continent de Gondwana
Protocontinent
Continent hipotètic que comprenia l’Amèrica del Sud, l’Àfrica, Madagascar, l’Índia, Austràlia i l’Antàrtida i que, juntament amb el continent de Lauràsia, formava el de Pangea
.
Segons la teoria de la deriva dels continents i, actualment, segons la tectònica de plaques , l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, unides fins al Cretaci els sediments d’aquest període de les ribes atlàntiques d’ambdós continents encaixen quasi perfectament es començaren a separar
corrent de convecció
Geologia
Designació genèrica dels corrents circulars convergents que s’originen a les capes profundes de la Terra a causa dels gradients de temperatura.
Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques
Alois Alzheimer
Medicina
Metge alemany.
Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
lent electrònica
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
Poden ésser electromagnètiques o electroestàtiques Les lents electromagnètiques es basen en l’acció d’un camp magnètic, creat per bobines, mentre que les lents electroestàtiques funcionen per l’acció d’un camp elèctric i empren condensadors o plaques electroestàtiques polaritzades Les lents electròniques constitueixen el fonament de l'òptica electrònica
Joseph Wilson Swan
Física
Físic i químic anglès.
Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom
Tortuga mediterrània
Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina