Resultats de la cerca

El gremi de gerrers, d’ollers i de rajolers, sota l’advocació de sant Hipòlit, apareix a Barcelona als segles XIII i XIV Les ordinacions del 1402 foren renovades i retocades el 1528, el 1557 i el 1614 Els rajolers se’n separen el 1531, i el 1597 es produí un plet per rivalitat amb els escudellers A Perpinyà hi havia, a l’edat mitjana, un gremi d’ollers, que al segle XVII apareix com de teulers i de rajolers A Mallorca, el gremi de gerrers s’organitzà el 1582

Consisteix en una sentència per la qual hom obligava un municipi concejo que acceptés per noble o hidalgo el litigant que havia promogut un plet davant el tribunal de la chancillería o l’audiència perquè li fos reconeguda aquella qualitat Hom hi recollia la prova documental i testifical presentada al judici La sentència del tribunal, en tercera instància, era la confirmació de la noblesa o hidalguía en propietat Des de Felip V s’estengué a tot Espanya Al regne d’Aragó rebé el nom de firma possessòria d’infançonia

Estudià lleis a València Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes Aconsellat per FPérez Bayer, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto 1793, Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto

Església avui desapareguda, de la qual sols resta un petit tros de mur en l’hort contigu a la casa Aimà, al costat del camí dit de Sant Jaume És esmentada per primer cop l’any 1072, quan els testimonis d’un plet celebrat a Cornellà en presència del comte Guillem de Cerdanya prestaren jurament davant l’altar de sant Jaume, l’església del qual era construïda a Cornellà Tingué consideració de capella Apareix el 1113 amb el nom de Sant Jaume de Fontanes i el 1371 consta que a més de l’advocació de sant Jaume tenia la de sant Felip

A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l’enderrocament d’una torre, a la presa de la ciutat de Mallorca Tingué problemes a l’hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència seva de Barcelona L’any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat

Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad…

Segons el dret germànic, l’ofès reptava l’ofensor davant la cúria règia i, si li calia demostrar l’acusació, recorria al desafiament, com a pas previ del duel judicial lletra de batalla

Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor