Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Pere Tuyet i Casafont
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Llicenciat en Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou assassinat per la seva condició de religiós Tot i la seva prematura mort, deixà una obra prou extensa i considerada pels escriptors de la seva generació com una promesa La seva obra íntegra es publicà a Poemes, diaris i altres escrits 1975 i a dues antologies d’escriptors catalans, Poesia escollida 1987 i Prosa escollida 1990 També és autor del Virolai a la Mare de Déu de Queralt
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma
Ferrer de Canet
Història
Senyor de la casa de Canet (Maresme).
Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després
Jakob Arcadelt
Música
Compositor flamenc.
Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms
any de la Nativitat
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de desembre.
Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
Josip Juraj Strossmayer
Josip Juraj Strossmayer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic croat.
Sacerdot catòlic 1838 i bisbe de Ðakovo 1849, promotor de la renaixença croata, fundà l’acadèmia iugoslava de les ciències i les arts i la Universitat de Zagreb Patrocinà l’uniatisme uniat entre els ortodoxos i féu amistat amb els catolicitzants de Macedònia i Rússia Al concili I del Vaticà 1869-70 s’oposà a la infallibilitat pontifícia Defensor dels croats dins l’imperi austrohongarès, s’oposà a Bismarck en l’afer del Kulturkampf i preparà el concordat entre Rússia i la Santa Seu 1905
Carlo Maria Martini
Cristianisme
Cardenal italià.
Ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1944 i estudià filosofia a Gallarate Milà i teologia a la facultat de teologia de Chieri Torí, on fou ordenat sacerdot el 1952 Es doctorà el 1958 a la Universitat Gregoriana Pontifícia amb la tesi Il problema storico della Risurrezione negli studi recenti Després d’exercir la docència a la facultat de Chieri, tornà a Roma i es doctorà en Escriptures a l’Institut Bíblic Pontifici, de la facultat d’Escriptures del qual fou degà Posteriorment fou rector de l’Institut Bíblic 1969-78 i, més endavant, rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma…
Joan Botam i Casals
Cristianisme
Religiós.
Ingressà al noviciat dels framenors caputxins a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, escriptor i editor.
Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina