Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
eritropoetina
Biologia
Substància hormonal que és alliberada pels ronyons i altres òrgans dels mamífers, quan la concentració d’oxigen als teixits és migrada.
Estimula la medulla òssia en el sentit d’afavorir l’eritropoesi És de natura glicoproteica el seu pes molecular va de 24 000 a 46 000 daltons Conté àcid siàlic Coneguda popularment com a EPO i considerada substància de dopatge en ciclisme, és consumida per esportistes d’elit per tractar de millorar el rendiment esportiu
Sant Jaume de Viladrover
Caseria
Caseria del municipi del Brull (Osona), de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.
Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual
accident vascular cerebral

Mecanismes de producció d’un accident vascular cerebral
© Fototeca.cat
Medicina
Denominació genèrica de les diverses patologies que donen lloc a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal i que comporten lesions neurològiques, entre les quals s’inclouen l’embòlia, la trombosi i l’hemorràgia cerebrals.
Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura
boc
Mastologia
Mascle de la cabra.
El boc és considerat popularment, juntament amb el gall, com un dels animals dotats de més força genèsica A les terres bladeres del Solsonès i de la Segarra té un paper simbòlic en les cerimònies de l’acabament de la sega Als pobles de la riba de la Mediterrània ha estat identificat tradicionalment amb l’encarnació del dimoni
Sant Marçal (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”
venda a la manta
Economia
Venda ambulant al marge de la llei consistent a estendre una manta o un tros de tela en un espai transitat, damunt la qual s'exposen els productes.
Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant
Sant Feliu de Savassona

La Pedra dels Sacrificis, sota l'església de Sant Feliuet de Savassona (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic
Cort
Nom que rep a Palma l’Ajuntament de la ciutat.
Situat a la plaça de Cort de Palma, l’edifici que acull el consistori municipal rep el mateix nom També s’anomena Cort la institució de l’ajuntament L’edifici té una façana barroca amb elements manieristes en què destaca el balcó seguit per set finestrals, un banc de pedra i el rellotge, conegut popularment amb el nom d’en Figuera
Francesc Vilardell
Arts decoratives
Argenter barceloní.
Documentat del 1368 al 1400 És l’artífex de la creu processional major de la catedral de Barcelona, datada i documentada el 1383 Es tracta d’una correcta expressió del gòtic, amb delicat perfil flordelisat i plaques quadrifoliades d’esmalts translúcids mostra al dret el crucifix, i al darrere, santa Eulàlia, motiu pel qual es coneix popularment com a Creu de Santa Eulàlia
Julio García Gutiérrez
Pintura
Pintor.
Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina