Resultats de la cerca

Collaborador de HWallon, s’especialitzà en psicologia evolutiva mesura de la intelligència i aspectes psicològics del creixement dels infants i perfeccionà alguns mètodes de l’examen psicològic Publicà Manuel pour l’examen psychologique de l’enfant 1960, Nouvelle Échelle Métrique de l’Intelligence 1966, Le développement psychosocial 1967, Psychologie et Marxisme la vie et l’oeuvre d’Henri Wallon 1975, Où en est la psychologie de l’enfant 1983, etc

Educat pels solitaris de Port-Royal, collaborà, sovint anònimament, en molts escrits d’alguns dels seus mestres Les seves obres més remarcables són Mémoires pour servir à l’histoire ecclésiastique des six premiers siècles 1693-1712 i una Histoire des empereurs et des autres princes qui ont regné durant les six premiers siècles de l’Église 1691-1738, ambdues encara útils per llur esperit crític i bon repertori documental

Assistent al Congrés d’Utrecht 1712, publicà les Mémoires pour rendre la paix perpétuelle en Europe i Projet de paix perpétuelle 1713 Mort Lluís XIV 1715, el criticà durament en el seu Discours sur la polysynodie 1718, per la qual cosa fou expulsat de l’Académie Française Fou membre del Club de l’Entresol, dedicat principalment a problemes econòmics i a ideals de progrés i defensa de la raó

Obra d’Anton von Webern a partir del Trio, opus 20 1927, fou aprofundida per Olivier Messiaen en Mode de valeurs et intensités 1949, per Pierre Boulez en Structures pour deux pianos 1952, basades en quatre sèries, i per Karlheinz Stockhausen en Kontrapunkte 1953 Aquest control absolut de tots els paràmetres ha desembocat en l’abandó de l’ordre serial i ha vist aparèixer la indeterminació i l’atzar en la forma musical

Deixeble de F Vaubourgoin, P Dukas, G Caussade i L Aubert, fou director a la RTF Autor de l’òpera Numance 1950, de l’òpera còmica La Farce de Maître Pathelin 1938, el ballet L’Astrologue 1948, Le Mystère des Saints Innocents 1947, tres simfonies, etc Publicà Berlioz, La France et la musique occidentale i l’obra didàctica —a partir de les emissions de l’ORTF— Pour comprendre les musiques d’aujourd’hui

Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Relacionat amb alguns aspectes de la novella policíaca i del cinema i connectat amb autors com ara Kafka, Joyce, Virginia Woolf, Proust, Gide i alguns altres, el Nouveau Roman tingué un suport teòric en diversos articles dels seus principals representants i a Pour un nouveau roman 1963, d’Alain Robbe-Grillet, basat en experiències ja efectuades pels exponents principals d’aquest corrent Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras, Claude Simon, Michel Butor, etc

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…

Fill d’exiliats republicans espanyols, es doctorà en semiologia i història cultural a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París Fou director de la redacció de la revista mensual Le Monde Diplomatique  filial del diari Le Monde del 1990 al 2008, publicada en dotze llengües Des del 1991, també dirigeix la revista bimestral Manière de Voir És professor a la Université Denis Diderot-Paris 7, i professor associat a la Universidad Carlos III Madrid i a l’Acadèmia Polar de la Universitat de Sant Petersburg L’any 1998 fundà Attac Association pour la Taxation des…