Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
altaic | altaica
Etnologia
Individu d’un poble turc de Sibèria, que habita a la república de Gorno-Altaj (Rússia), de tipus mongòlic, també anomenat calmuc muntanyenc o calmuc blanc perquè habità el regne mongol occidental.
És un poble tradicionalment pastor rens i caçador, si bé alguns també són agricultors S'agrupen en lligues de famílies de les quals surten els prínceps Originàriament xamanistes, es convertiren només externament al cristianisme ortodox Actualment estan fortament russificats Són uns 45 000 individus
John Rylands
Indústria tèxtil
Museologia
Industrial anglès, fundador i director de manufactures tèxtils de cotó a Manchester.
La seva muller, Enriqueta Augustina, en memòria d’ell fundà a Manchester la John Rylands Library , que conté preciosos manuscrits miniats, papirs, edicions prínceps gregues i llatines Oberta al públic 1899, posseeix 400 000 volums, 10 000 manuscrits, 3 000 incunables i 800 edicions aldines
Guiu II d’Atenes
Història
Quart duc d’Atenes (1287-1308).
Fill del duc Guillem I i d’Helena Comnè-Ducas, estigué 1291-94 sota la tutela del seu padrastre Hug de Brienne El 1299 el casaren amb Matilde d’Hainaut, de cinc anys, filla dels prínceps d’Acaia El 1307 fou nomenat batlle d’Acaia
Licòpolis
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’alt Egipte, prop de l’actual Asyūt, a la ribera occidental del Nil.
En el transcurs de les dinasties IX i X assolí una gran esplendor, i els seus prínceps lluitaren contra Tebes Centre del culte al déu llop d’on ve el seu nom, fou un nucli important a l’època hellenística i durant els primers segles del cristianisme
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
Gruffydd ab Yr Ynad Coch
Literatura
Poeta gal·lès del sXIII.
Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país
Nicolau II
Cristianisme
Nom que adoptà Gerard de Borgonya en esdevenir papa (1059-61).
Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia
marquesat de Licodia
Història
Títol concedit a Sicília el 1510 a Hug de Santa Pau, sisè baró de Butera i Licodia.
Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera
Michel Le Tellier
Història
Política
Polític francès.
Protegit per Mazzarino, fou nomenat secretari d’estat ministre de la guerra 1643 Durant la guerra de la Fronda representà la cort en les negociacions amb els prínceps revoltats Començà l’obra de creació de l’exèrcit reial, que fou continuada pel seu fill François Michel Le Tellier
Pantel·leria
Illa
Illa de la Mediterrània, a 100 km de la costa de Sicília (depèn de la província de Trapani) i a 70 de la de Tunísia.
És d’origen volcànic 836 m altura Exporta figues, raïms i arts de pesca El 1620 constituí un principat, concedit a Antoni de Requesens i de Requesens, segon comte de Buscemi, senyor de Pantelleria A la segona meitat del s XIX passà als Reggio, prínceps de La Catena, i als Grifeo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina