Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
olosità | olositana
Història
Individu d’un poble preromà de Catalunya, desconegut fins fa poc, ja que no és citat a les fonts grecoromanes, descobert a través d’unes inscripcions sobre plom trobades a Empúries.
Del text es desprèn que era un poble veí dels indigets, i a causa de la relació del nom amb Olot, hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa
Sarroca de Bellera
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km 2 , és situat al NW del Pallars Jussà És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972 El terme limita al NW amb Barruera Alta Ribagorça, a l’E amb la Torre de Cabdella i l’enclavament de Larén Senterada, al S amb Senterada i a l’W amb el Pont de Suert Alta Ribagorça Es troba entre la zona de transició entre els Pallars i la Ribagorça Al N, el territori és molt accidentat per afloraments granítics i esquistosos i amb una ampla llenca de…
autrígon | autrígona
Història
Individu d’un poble preromà del nord de la península Ibèrica, establert a la zona occidental de Biscaia i a la zona nord de Castella, al llarg del grup més occidental dels pobles bascs.
Les ciutats dels autrígons eren Portus Ammanus prop de Portugalete, Flaviobrica vora l’anterior, Uxama Barca Osma de Valdegobia, Virovesca Briviesca, Vindeleia Santa Maria de Rivarredonda, Segisamunculum Cerezo del Río Tirón, Salionca Poza de la Sal Tritium monestir de Rodilla, etc El basquisme dels autrígons ha estat post en dubte a causa del gran nombre d’elements celtes trobats en llur toponímia i arqueologia Hi ha testimonis, però, que almenys des del segle IV aC parlaven una llengua pròxima a l’actual basc La cultura dels austrígons era fonamentalment agrícola i segurament matriarcal La…
escriptura de l’Algarve
Nom donat sovint a un tipus d’escriptura antiga d’origen preromà, que hom troba al S de Portugal, de Beja fins a l’Algarve —però també en un cas a Alcalá del Río, Sevilla—.
És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga
nèmet | nèmeta
Història
Individu d’un poble preromà, probablement d’origen cèltic, establert a Galícia i al nord de Portugal, a la conca de l’Ave i possiblement on després hi hagué la ciutat romana de Bracara Augusta (Braga).
vàrdul | vàrdula
Història
Individu d’un poble preromà del grup dels vascons establert al N de la península Ibèrica, en una zona corresponent al territori de la Guipúscoa actual, una part de Biscaia i la part oriental d’Àlaba.
cilbicè | cilbicena
Història
Individu d’un poble preromà, del grup tartessi, esmentat a l’Ora Marítima d’Aviè, establert a la costa meridional de la península Ibèrica, des del riu Cilbus (Salado, a Conil, província de Cadis) fins al Chrisus (Guadiaro).
caristi | carístia
Història
Individu d’un poble preromà del grup dels vascons, establert a les terres de l’actual plana d’Àlaba i en les de Biscaia, que s’estenia per la costa des del riu Deba fins a la vall del Nerbion.
andosí | andosina
Història
Individu d’un poble preromà del nord de l’actual Catalunya, conegut només per una citació de Polibi, segons la qual foren sotmesos per Anníbal quan travessà el país l’any 218 aC per emprendre la famosa expedició contra Roma.
La situació exacta és desconeguda La majoria dels autors relacionen aquest poble amb Andorra
Crespià
L’església de Santa Eulàlia
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l’Alt Empordà..
Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…