Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
dimixi
Ecologia
Igualació en tota la columna de la densitat de l’aigua d’un llac que s’esdevé en dues èpoques de l’any.
Hi ha, per tant, dos períodes primavera i tardor en què és possible la mescla o circulació vertical de l’aigua per la força del vent
repòs
Biologia
Botànica
Alentiment o cessació del creixement de les plantes en èpoques desfavorables, a causa del fred o la manca d’aigua.
Les llavors romanen en repòs o letargia fins al moment de la germinació i les gemmes, fins que despunten a la primavera o en època favorable
tapes cantoneses
Gastronomia
Assortiment de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.
Inclouen una gran varietat de plats, dolços o salats diferents tipus de pasta farcida, fideus, boletes d’arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
Antestèries
Festa de les ànimes o de les flors, celebrada antigament a Atenes.
D’origen molt antic i desconegut, durant l’època arcaica grega fou assimilada als cultes de Dionís Se celebrava al principi de la primavera i durava tres dies
alosa becuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, llarg d’uns 20 cm, de bec llarg, fi i corbat.
Poc voladora a la primavera, però, s’enlaira molt amunt Viu a les reginons subdesèrtiques del N d’Àfrica, bé que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regió mediterrània occidental
Rafael Bosc i Ballester
Història
Capitost absolutista.
Participà en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional S’aixecà de nou amb els Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró Fou afusellat a Tarragona
estatoblast
Zoologia
Gemma o forma de resistència produïda pels briozous, de morfologia variable segons les espècies.
És constituït per unes quantes cèllules voltades d’un revestiment cuticular de dues valves quitinoides Es produeix en l’època desfavorable tardor i origina un nou individu quan les condicions canvien primavera
violeta africana
Violeta africana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes ornamentals, de la família de les gesneriàcies, de fulles d’un verd intens o variegades, vellutades o glabres, retallades o ondulades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra.
Necessiten força claror i una bona humitat es propagen fàcilment per esqueix de fulla i pecíol o per llavor, a la primavera N'hi ha multitud d’híbrids i són molt apreciades en jardineria