La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions.
Marcel·la Chinchilla.
La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa. A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa; en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i Menorca, i és menys citada a Eivissa i Formentera. A més, a Mallorca s’han capturat recentment, al final de maig, femelles amb la placa incubatriu ben desenvolupada, per la qual cosa caldria cercar una possible nidificació.
Durant la primavera els primers exemplars s’observen al final de març (hi ha, però, dues dades molt primerenques: una captura el 05.03.83 al delta del Llobregat i una observació el 12.03.72 a l’albufera del Fondo); són més freqüents durant tot l’abril i el pas acaba a mitjan maig (darrera dada, una captura el 13.05.72 a Formentera). A la tardor, s’observen regularment des del final de juliol (primera dada, una captura el 30.07.81 a Badalona) fins a la segona desena d’octubre (darrera dada, una captura el 20.10.83 a Sant Pere Pescador, Alt Empordà), amb la màxima durant l’agost i el setembre. No es coneix si la boscarla dels joncs és més comuna a la primavera o a la tardor, car les observacions són molt més freqüents a la primavera, però contràriament, les captures són més abundants a la tardor.
Essent un ocell típicament palustre, la major part de les observacions han estat fetes als aiguamolls del litoral, tot i que també hi ha unes poques dades al rerepaís seguint valls fluvials importants; per exemple, s’ha observat el maig a la Sentiu de Sió (Noguera), l’agost a Prats de Cerdanya (Baixa Cerdanya) i el setembre a Palau de Plegamans (Vallès Occidental).