Resultats de la cerca

Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal

Dominicà, anà a Manila 1868 i a la Xina, on fou vicari provisional d’Emuy 1881, bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fuzhou 1884 Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos És autor de diverses obres, com el Mes del Roser , en xinès, impresa moltes vegades

Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma 1869 En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre del 1868 acusà enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de les turbes”

Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any

Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre