Resultats de la cerca

S’inicià en la bicicleta tot terreny camp a través el 1991 i, a partir del 1995 s’entrenà amb el tècnic Kim Forteza Fou campió del món juvenil 1996 i sub-23 2000 Competí pels equips Scott International 1997-99 i Bianchi 2000-03, i l’any 2004 fitxà pel Multivan Merida Es proclamà campió del món de relleus 1999, 2000, 2005 i campió d’Europa individual 2002, 2004, 2007 També assolí el títol mundial individual 2010 i dues medalles de bronze 2005, 2013 en el Campionat del Món En el Campionat d’Europa també aconseguí dues medalles de plata individual 2001, 2009 i dues de bronze en relleus 2003,…

De formació autodidàctica, publicà a La Veu de Catalunya i La Publicidad els resultats d’un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa 1913 Publicà també l’opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l’agricultura, que el feren popular

Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca Fou catedràtic de teologia a la Universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde A Tortosa celebrà dos sínodes Té inèdit un Tractatus de Praedestinatione

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l’IEC i acadèmic numerari…

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles 1677

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

Inicià els estudis a l’Escola de Veterinària de Saragossa el curs 1934-35, però a causa del tancament de l’Escola durant la Guerra Civil Espanyola no pogué acabar la carrera fins el 1941 Aprovà les oposicions al Cos d’Inspectors Veterinaris i després d’un interinatge a l’Escorxador Municipal de Sabadell, el 1946 guanyà per oposició la plaça de veterinari municipal de l’ajuntament de Barcelona, on fou destinada al servei de Triquinoscopia de l’Escorxador Municipal Collegiada al Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, fou la primera dona veterinària de Catalunya El 1976 passà a exercir com…

Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant 1764 Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica 1767, en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia Preparà un Specimen Florae Hispanicae , amb la descripció d’unes 2000…

Fill de Miquel Bernades i Mainader Succeí Antoni Palau i Verdera com a segon catedràtic del jardí botànic de Madrid Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia Continuà l’obra Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat