Resultats de la cerca

El terme ha esdevingut obsolet atès que, un cop aclarit que els observables físics les magnituds físiques mesurables són representats en la mecànica quàntica per operadors d’un espai de Hilbert, un quàntum no és més que l’increment que hi ha entre dos valors propis, o autovalors autovalor, de l’operador que representa l’observable

Professor de la Universitat de Harvard des del 1934, publicà The Theory of Electric and Magnetic Susceptibilities 1932 Considerat el pioner del magnetisme modern, investigà la teoria quàntica aplicada a l’estructura atòmica, i l’estructura electrònica de sistemes magnètics en desordre Compartí el premi Nobel de física del 1977 amb PW Anderson i N Mott

Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank

Recolza sobre les hipòtesis següents l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites o nivells energètics ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda L = nh , essent h = h/ 2π l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua , com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular dissipatiu d’un electró, sinó…

Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society

Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França

Una revolució astronòmica en marxa Gràfics de la primera detecció d’una fusió de dues estrelles de neutrons, a través dels detectors LIGO Hanford i Livingston, EUA i Virgo Itàlia © Lawrence Berkeley National Laboratory / Roy Kaltschmidt L’any 2016 va ser notícia l’observació d’ones gravitacionals que van fer els observatoris bessons LIGO als Estats Units La importància d’aquest fet va ser reconeguda el 2017 amb el premi Nobel de física, atorgat als científics Rainer Weiss, Barry C Barish i Kip S Thorne «per contribucions decisives al detector LIGO i l’observació d’ones gravitacionals» Més…

El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud

Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques 1930 malgrat no posseir cap títol acadèmic Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1948 obtingué el premi Lenin el 1958 Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps

Escoltant la simfonia de l’Univers Senyal registrat pels detectors de Hanford i Livingston Es representa en color la intensitat de cada freqüència al llarg del temps Sobre un fons blau, destaca el senyal en groc que creix ràpidament, fins a desaparèixer cap als 0,43 segons Aquest senyal concorda amb les prediccions de la relativitat general per a la fusió de dos forats negres de masses aproximades d’entre 36 i 29 masses solars © B P Abbott / LIGO Scientific Collaboration & Virgo Collaboration La notícia científica de l’any va ser que les pertorbacions de l’espaitemps, les anomenades ones…