Professor de la Universitat de Harvard des del 1934, publicà The Theory of Electric and Magnetic Susceptibilities (1932). Considerat el pioner del magnetisme modern, investigà la teoria quàntica aplicada a l’estructura atòmica, i l’estructura electrònica de sistemes magnètics en desordre. Compartí el premi Nobel de física del 1977 amb P.W. Anderson i N. Mott.