Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
pla longitudinal
Transports
Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.
hildocer
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils, de la família dels harpoceràtids, amb la conquilla discoide, nombroses costelles simples amb el perístoma adaptat i la quilla vorejada per dos solcs profunds.
Les seves espècies es troben en el Liàsic superior
varenga
Transports
Cadascuna de les peces de fusta corbades que, en les embarcacions de fusta, són disposades transversalment sobre la quilla i constitueixen la peça inferior de les respectives quadernes.
eslora entre perpendiculars
Transports
Eslora que hom compta des de les normals baixades fins a la quilla en el punt d’on arrenca la roda i en aquell on comença el codast.
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
vàgara
Transports
Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.
arbre
Transports
Cadascun dels pals rodons fixats en una nau més o menys perpendicularment a la quilla, destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment el d’una embarcació de pesca.
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge