Almesquera

És un insectívor similar al talp en forma, grandària i color però de costums aquàtics. El cos és allargat, sense coll aparent, i la cua és llarga i cilíndrica, excepte a l’extrem posterior; a la base d’aquesta se situen unes glàndules que segreguen una substància semblant al mesc. Les potes anteriors presenten ungles agudes, llargues i corbades que l’animal utilitza per subjectar-se a les roques i resistir la pressió dels corrents d’aigua dels torrents. Les extremitats posteriors són més desenvolupades que les anteriors i, com a conseqüència del tipus d’articulació del fèmur, presenten una àmplia extensió de moviment que facilita la natació ràpida sota l’aigua. Els peus van proveïts d’una membrana interdigital i d’una filera de pèls rígids als marges interns.

El pelatge és dens i llustrós i és format per pèls curts, de revestiment, i pèls llargs, de coberta, que protegeixen de l’aigua i el fred. La coloració és gris fosc amb tons marrons i presenta reflexos metàl·lics i platejats a la part ventral i una tonalitat groguenca a la zona pectoral. Els pèls de la cua formen una quilla rudimentària a la part distal.

Biologia

Viu als torrents pirinencs de curs ràpid i aigües permanents, fredes i molt oxigenades. No obstant la seva petita talla i el metabolisme elevat que presenta, la seva capacitat respiratòria és molt gran: pot restar submergida durant un minut i, fins i tot, fins a quatre, en cas de necessitat. Durant la immersió, expulsa regularment l’aire en paquets de bombolles fins 150 vegades seguides abans de tornar a la superfície per reprendre la respiració. Malgrat la seva incontestable adaptació a la vida aquàtica, és perfectament capaç de desplaçar-se ràpidament per terra i és una excel·lent grimpadora. Els animals cerquen refugi als cúmuls de roques, murs de pedra o a les arrels dels arbres que voregen els torrents.

S’alimenta quasi exclusivament d’animals que viuen al fons del torrent, en particular de petits crustacis (gammàrids) i de larves i adults d’insectes (tricòpters i plecòpters). També es nodreix dels mol·luscs, cucs i aranyes que eventualment cauen a l’aigua des de les vores del riu. En captivitat, consumeix diàriament l’equivalent a dues terceres parts del seu propi pes. És un animal de costums solitaris i nocturns. Roman al seu domini vital durant tot l’any i, si bé els mascles es desplacen més que les femelles, ambdós sexes viuen a prop un de l’altre. Els mascles presenten activitat espermatogènica des del novembre fins al maig. A partir del gener, l’aparell reproductor és totalment desenvolupat. El període de repòs sexual comença al juny i s’acaba de l’agost a l’octubre. En les femelles, l’estre s’inicia al gener i es troben gestants des del febrer fins al juny. La lactació es perllonga fins a l’agost. Hi ha dues ventrades per any i el nombre d’embrions més freqüent és de quatre, amb un interval d’un a cinc. La vida mitjana és de quatre anys.

Corologia

Àrea de distribució probable de l’almesquera (Galemys pyrenaicus, en ratllat blau), i del talp (Talpa europaea, en verd), als Països Catalans.

Maber, original de l’autor.

Habita únicament als Pirineus i a algunes muntanyes de la península Ibèrica (Sistema Cantàbric, Gredos, Guadarrama), inclòs el N de Portugal. Antany presentava una àrea de distribució més extensa, però, en les darreres dècades, s’ha reduït considerablement a causa de les alteracions produïdes per l’acció de l’home als torrents on viu. Al vessant francès dels Països Catalans, ha estat capturada a diverses valls de la meitat oriental dels Pirineus, a altituds superiors a 450 m. La seva presència a Catalunya és molt probable, encara que, fins ara, no ha estat comprovada.

Es coneix únicament des del Quaternari. No obstant això, el grup dels desmanins va aparèixer a l’Oligocè superior i va divergir dels talpins a la fi de l’Eocè.