Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
angle límit

Angle límit Esub1 entre dos medis d’índex de refracció n i n' ( n>n' ; per a angles d’incidència E > Esubl hi ha una refracció total
© fototeca.cat
Física
En passar la llum d’un medi d’índex de refracció n
a un altre d’índex menor n´
(cas, p ex, de l’aigua a l’aire), valor mínim de l’angle d’incidència a partir del qual té lloc la reflexió total
.
D’acord amb la llei de la refracció resulta que sin ε 1 = n'/n Un raig que incideixi amb un angle menor és refractat, mentre que si no ho fa amb un angle més gran és reflectit, i actua així la interfície com a un mirall
Paul Gilson
Música
Compositor i crític musical belga.
Estudià a Brusselles i guanyà el premi de Roma 1889 Vinculat als corrents modernistes flamencs, estrenà a Anvers l’òpera Prinses Zonneschijn ‘La princesa raig de sol’, 1903, representada al Liceu de Barcelona el 1965 Fundà 1924 la Revue Musicale Belge Deixà altres òperes, poemes simfònics, etc
Sa Punta de N’Amer
Roques calcàries de la punta de N’Amer, amb formes de dissolució i alteració influïdes per l’acció de la sal Al fons, el cap d’Es Pinar des Raig i el Cap Vermell Oriol Alamany Sa Punta de N’Amer 25, entre els principals espais naturals de Mallorca
raigs actínics
Química
Radiacions electromagnètiques actíniques.
Atès que la manifestacó més corrent d’actinisme és l’efecte porduït sobre les emulsions fotogràfiques, el terme és aplicat, en sentit més estricte, solament a les radiacions electromagnètiques fotogràficament actives A més de la llum visible inclou, doncs, les radiacions ultraviolades i infraroges, els raig X i els raigs gamma
tremp
Tecnologia
Refredament sobtat a què hom sotmet el vidre per tal d’augmentar-ne la resistència.
Tant els efectes obtinguts com el principi pel qual s’esdevenen són semblants als del tremp dels metalls Generalment el tremp del vidre és efectuat escalfant-lo fins a temperatures pròximes a les d’ablaniment i sotmetent-lo tot seguit a l’acció d’un raig d’aire comprimit, sovint molt humit
fluorimetria
Química
Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada, intensitat que sol ésser proporcional a la concentració fins a uns límits extrems molt baixos.
Els instruments emprats són anàlegs als fotocolorímetres, però tenen el detector collocat perpendicularment a la direcció del raig d’excitació i duen filtres i dispositius addicionals per a evitar que arribi radiació dispersa al detector Aquest mètode té una gran sensibilitat i pot ésser molt específic, sobretot si hom treballa amb espectrefotofluorímetres de dos monocromadors
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
anell astronòmic
Astronomia
astrolabi nàutic
simplificat.
A 45° de l’anella de suspensió hi havia un forat pel qual, en observar l’altura d’un astre, els raig d’aquest arribaven a la cara interior on hi havia una graduació de 0 a 90, que corresponia a 180° hom hi llegia l’altura de l’astre Fou poc usat i poc precís
tevatró
Física
Sincrotró del Laboratori Nacional Fermi, Illinois, EUA.
Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva collisió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV
Tevatron
Sincrotró del Laboratori Nacional Fermi, Illinois, EUA.
Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva co»isió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina