Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
computació distribuïda
Electrònica i informàtica
Model informàtic que emula el comportament d’un supercomputador mitjançant la creació d’una enorme xarxa d’ordinadors de capacitat corrent.
Els ordinadors són cedits de manera parcial per voluntaris d’arreu del món, els quals reben a través d’internet un programari que permet que cada màquina resolgui un cert nombre de càlculs i en remeti els resultats a un únic servidor
superpotència
Política
Gran potència.
Durant la guerra freda fou aplicat als EUA i a l’URSS, però des de la dissolució de la Unió Soviètica 1991, hom tendeix a restringir-lo als EUA, tot i que de vegades Rússia i la Xina també reben aquesta qualificació
Condemnes pels atemptats a Tunísia del 2015
Set terroristes jihadistes són condemnats a cadena perpètua i altres reben penes menors pels atemptats del 2015 al museu del Bardo març i en un centre turístic a prop de Susa juny En total, varen morir seixanta persones, la majoria dels quals turistes
sabana

Distribució geogràfica de la sabana
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d’herbes altes, on predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.
Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l’estació seca N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars campos, patanes , etc La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert
llum
Electrònica i informàtica
Aparell d’il·luminació destinat a repartir, filtrar o transformar la llum de les làmpades, i que comprèn, a més, tots els elements necessaris per a fixar i protegir les dites làmpades, ultra els dispositius de connexió al circuit d’alimentació.
Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc
llapis
Farmàcia
Forma farmacèutica cilíndrica, obtinguda per fusió o per malaxació, amb formació de cilindres i dessecació.
Tenen un diàmetre de 3 o 4 mm i una llargada entre 3 i 6 cm Segons el tipus de llapis, són emprats per simple contacte o bé introduint-los a les cavitats fisiològiques en aquest darrer cas reben el nom de candeletes o bugies
rodell
Tecnologia
Transports
Feix de cèrcols de castanyer o d’avellaner per a fer botes, lligats en forma rodona.
Els rodells reben diversos noms segons la llargada dels cèrcols roda divuit parells de cèrcols de 20 pams, setzè trenta parells de cèrcols de 16 pams, catorzè trenta-cinc parells de cèrcols de 14 pams, quarterola cinquanta-tres parells de cèrcols d’11 pams, etc
flexografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió damunt paper, plàstic o metall.
Hom empra tintes d’anilina amb un solvent alcohòlic d’evaporació molt ràpida Els clixés són de cautxú i van muntats en cilindres que reben la tinta d’un roleu que l’agafa d’un altre que gira dins un recipient ple de tinta
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…
llengua flexional
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les llengües caracteritzades per la flexió.
Reben també el nom d' amalgamants, formants i sintètiques Les llengües indoeuropees i semítiques formen part d’aquest grup Des del punt de vista del grau de fusió dels components morfològics, les llengües flexionals s’oposen a les aglutinants aglutinant 5 i a les aïllants aïllant 5
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina