Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Carta col·lectiva dels bisbes espanyols en defensa del Movimiento
La carta ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme El document, que veié la llum el dia 10 de juliol, fou signat per tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria
crioturbació
Geomorfologia
Hidrografia
Modificació en la disposició de les capes d’un sòl o d’una formació sedimentària deguda a l’acció del glaç.
L’observació dels efectes que produeix permet de reconèixer en una àrea determinada la importància del sistema periglacial durant els períodes freds del passat És produïda per l’augment del volum de l’aigua en glaçar-se, la qual, en fer pressió —que pot arribar a ésser considerable—, forma petits plecs, involucions, bofegaments i fractures
Milers de corsos es manifesten per demanar un nou estatus polític
Milers de corsos protesten contra la negativa del president francès, Emmanuel Macron, a modificar l’estatut de l’illa Al desembre de 2018 els sobiranistes corsos guanyaren les eleccions regionals amb majoria absoluta i el 56% dels vots El dia 7 de febrer Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
pacte de Canfranc
Història
Acord signat a Canfranc (Aragó) el 1288 per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou per tal de resoldre el conflicte entre els casals d’Anjou i de Barcelona.
Carles d’Anjou seria posat en llibertat per Alfons II, però es comprometia a lliurar els seus fills Lluís i Robert com a ostatges, a pagar 30 000 marcs d’argent i a procurar de França una treva El pacte fracassà per la negativa de la Santa Seu i de Carles de Valois a reconèixer-lo
Blanca
Història
Comtessa de Barcelona, segona muller de Ramon Berenguer I, amb qui es casà el 1051.
Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge
Viśvāmitra
Mitologia
Religions orientals
Famós ṛiṣi de la mitologia hindú, personatge de nombroses aventures, contades ja a l’antiga literatura vèdica i, sobretot, a l’èpica i als Purāṇa.
Nascut en la casta guerrera kṣatrīya , per mitjà d’un sever ascetisme aconseguí d’elevar-se a la casta bramànica La seva rivalitat amb Vasiṣṭha ṛiṣi de casta bramànica, que no volia reconèixer-li la nova dignitat, tipifica, segons Dumézil, la forta tensió existent, dins la comunitat ària del període vèdic, entre clans patriarcals i guerrers
Mateu Doria
Història
Noble sard, comte de Muntileó.
Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament
TACAN
Transports
Basat en la sintonització d’estacions terrestres d’ultraalta freqüència, les quals, en rebre el senyal interrogador de l’avió, emeten senyals que són transformats pel receptor de bord en indicacions precises sobre l’azimut i la distància de l’aparell a l’estació, la qual emet també, en alfabet Morse, el senyal identificador que permet de reconèixer-la
Sergi II
Cristianisme
Papa (844-847).
Noble romà A la mort de Gregori IV, fou elegit papa pels nobles, mentre el poble aclamava el diaca Joan Hagué de demostrar la validesa de l’elecció davant Lluís, fill de Lotari I , i de reconèixer la necessitat de la confirmació imperial per a la consagració papal Passà el govern al seu germà Benet, amb gran descontentament del poble
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina