Resultats de la cerca

Succeí el seu pare, Alfred I el Gran, i reuní els regnes d’Ànglia de l’Est, Wessex i la Mèrcia occidental El succeí el seu fill Atelstà I

Els malinkes, una cinquena part dels quals són musulmans, són sedentaris, crien bestiar i conreen mill Formaven tot de petits regnes independents, un dels quals, el de Kangaba Mali, té una dinastia que prové del segle VII

S'annexà els petits regnes berbers de Niebla, Mértola, Huelva, Saltes, Silves i Santa María del Algarve, però no pogué dominar el de Granada Així mateix, hagué de reconèixer el vassallatge respecte a Ferran I de Castella 1063

Editada per l’Instituto de Historia de España, impulsà de manera decisiva els estudis, especialment d’història política i institucional, dels regnes d’Astúries, de Castella i de Lleó a l’edat mitjana La seva publicació cessà el 1981

Considerat fundador de la dinastia Tang , frenà les temptatives d’expansió turca i restablí el protectorat xinès sobre els regnes de l’alta Àsia Fou administrador i protector de les lletres i del budisme i reformà el codi xinès

El comte-duc d’Olivares nomena per al càrrec de vice-canceller del Consell d’Aragó el castellà Pedro de Guzmán, trencant així la tradició que el càrrec fos ocupat un individu natural dels regnes de la corona d’Aragó

El nombre dels regents varià de quatre a sis, dos pel regne d’Aragó, dos pel de València i dos pel Principat de Catalunya i regnes de Mallorca i Sardenya Havien d’ésser natius i rebien el tractament de doctor

Englobava 25 estats 4 regnes, 6 grans ducats, 5 ducats, 7 principats i 3 ciutats lliures i el territori d’Alsàcia-Lorena i s’organitzà federativament, tot atorgant amplíssima preeminència al rei de Prússia, investit amb el títol de kàiser

Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…

De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…