Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Joaquim Vilarrúbia i Garet
Entomologia
Entomòleg.
Germà d’Antoni, Conrad i Lluís Residia a la masia de Torrellebreta, el seu principal centre d’observació i treball Soci d’honor de la Societat Hispanolusoamericana de Lepidopterologia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d’Història Natural Expert en lepidòpters, sobretot en licènids blavetes, dels quals descriví algunes formes noves per a la ciència, li han estat dedicades diverses subespècies Posseïa una magnífica collecció de més de quaranta mil exemplars de papallones, conservades a la casa pairal És autor del…
Francesc Pallarès
Història
Alt funcionari municipal.
A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó
Riquer
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, al municipi de Catllà de Conflent, a la confluència de la Castellana amb la Tet.
El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí…
Jànio Martí
Música
Nom amb el qual fou conegut el pianista i director d’orquestra Joan Antoni Martí i Soler.
S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un…
Josep Maria de Martí i Garcés de Marcilla
Pintura
Pintor.
Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi…
Antoni Torroja i Miret
Matemàtiques
Matemàtic.
A Madrid, on residia el seu pare, Eduard Torroja i Caballé, cursà els estudis de matemàtiques i d’enginyer de mines El 1917 guanyà una càtedra de geometria a la Universitat de Saragossa, i al cap de poc passà a la de Barcelona El seu magisteri exercí una gran influència en la formació de noves promocions de matemàtics, especialment per l’educació del raonament que inculcava també tingué una gran influència en els seus cursos de mecànica de l’Escola Industrial La seva producció científica consta d’alguns treballs i comunicacions a congressos sobre la geometria projectiva Fou…
Santa Maria de la Real
Interior de l’església canonical de Santa Maria de la Real
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana establerta a l’església de Santa Maria de la Real, de Perpinyà (Rosselló), el 1381, procedent del monestir d'Espirà de l'Aglí.
L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva església i dignitat, per…
Juan de Espinosa
Música
Teòric i compositor.
Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de…
monestir de Sant Quintí de Mediona
Priorat
Priorat benedictí, dependent de Ripoll, situat a la vila de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).
La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cella o casa monàstica entre les propietats de Ripoll La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189 Durant els s XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat Durant el s XV el prior no hi residia hi tenia només un administrador El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona La seva església és ara la parroquial…
Fundació Rubió i Tudurí
Fundació cultural privada creada el 1987 pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco.
La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Mongofre, on residia La finalitat de la Fundació és vetllar per la cultura menorquina, mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí —biblioteca universitària formada per més de 5 000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal— la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina