Resultats de la cerca

Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa

Deixeble d’A Szekely i L Weiner en l’instrument i de Z Kodály i H Koessler en la composició, el 1920 començà la seva activitat de concertista, amb la qual assolí una gran notorietat internacional, especialment per les seves interpretacions de Chopin i Liszt El 1935 passà a residir a la Gran Bretanya i el 1946 s’hi naturalitzà Tocà sovint amb Y Menuhin entre altres la Sonata per a violí i piano que William Walton li dedicà el 1949, i fou professor de l’escola de música que aquest fundà el 1963 Compongué algunes peces simfòniques i de cambra

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També…

Bona oradora, s’inicià com a propagandista durant els anys de la Primera Guerra Mundial El 1918 passà a residir a Barcelona i foren molt notables les campanyes que féu en defensa dels sindicats únics en 1918-19 pel Principat i el País Valencià amb Eusebi CCarbó i el 1922 a Guadalajara i a Madrid amb JPeiró El 1922 s’uní amb Josep Viadiu i formà part del comitè propresos de la regional catalana Durant la Segona República actuà activament a favor de la FAI 1930-32 Pel juliol del 1936 anà amb la columna Durruti al front d’Aragó i posteriorment participà en l’agrupació Mujeres Libres

Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49…

Autoritzada la institució per un privilegi de Martí l’Humà 1410 i començat a edificar l’edifici el 1494, l’hospital fou absorbit 1512 per l' Hospital General de València , al qual l’any següent Ferran II de Catalunya-Aragó feu extensius els privilegis concedits pels monarques anteriors a l’hospital de folls El 1866 la secció passà a residir a l’antic convent de Santa Maria de Jesús, adquirit per la diputació provincial de València, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré L’hospital de folls de València ha estat considerat sovint com a primer precedent…

Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027 n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el…

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan hi anaren a…

Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo…