Resultats de la cerca

Ingressà a la Companyia de Jesús 1582 i, ordenat de sacerdot, residí al collegi de València 1591, cursà teologia a Barcelona i fou catedràtic de retòrica a Saragossa Compongué un volum de poesia en català, que ha restat inèdit, i publicà un sonet laudatori a l’obra del doctor Francesc Terrades, Compendi de la pesta Palma 1590

Deixeble de Federico de Madrazo Reprengué l’esquema de composició de la “Rendició de Breda” de Velázquez a La Rendición de Bailén 1864 Museo de Arte Moderno, Madrid Compensà els defectes de la retòrica pròpia del gènere amb una vigorosa caracterització dels personatges La Campana de Huesca , 1881, ajuntament d’Osca Fou també un extraordinari retratista, especialment dels polítics del seu temps

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200…

Estudià retòrica i filosofia, fou notari públic de Mallorca 1621, escrivà de Baltasar de Borja i de Juan de Santander, i arxiver perpetu de Palma 1644 Deixà inèdites unes Memòries diàries del 1612 al 1647, on trobem notícies de caràcter civil, amb predomini de les que fan referència a esdeveniments luctuosos  Àlvar Campaner i Guillem Terrassa se’n serviren per a les seves obres històriques

Deixeble, a la Gran Bretanya des del 1908, de GBShaw i de HGWells, el seu llibre sobre el socialisme al-Ištirākīya , 1912 constitueix el primer escrit doctrinal àrab Empresonat diverses vegades, fou bandejat de la vida pública És autor, entre altres obres, de La llengua àrab i la retòrica contemporània, Avui i demà, El llibre de les revolucions i l’autobiografia L’educació de Salāma Mūṣà

Es doctorà en medicina a la Universitat Lulliana de Mallorca 1780 i en fou catedràtic Fou un dels promotors i fundadors de l’Acadèmia Mèdicopràctica de Mallorca 1787 i és autor de diversos tractats mèdics Escriví uns Opúsculos y poesías varias en latín y castellano , obra inèdita, que conté lliçons de retòrica i gramàtica i poesies en castellà i en llatí Carmina heroica , Ode de tema religiós

Representa la segona generació de l’art pop, o, millor, una tendència autònoma de l’art pop europeu respecte al mainstream nord-americà Partint de la mateixa tècnica, iconografia i retòrica del pop selecció, parcellació, separació del context, contacte d’imatges vàries arriba a resultats i crítiques sociopolítiques més incisives, més directes, com ho demostra, per exemple, la seva pintura Un dels 36 000 “marines” 1965

Sacerdot, es graduà en teologia a Tarragona i ensenyà llatí, retòrica i literatura a Girona Des del 1927 fou rector de Canet de Mar És autor d’una Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre el tema, que ha estat insubstituïble durant molts anys, i de la Novena, història i cançoner de Ntra Sra de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933

Defensà a Roma conclusions de filosofia i teologia 1551 Catedràtic de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida 1556 i des del 1565 d’arts a la de València Augustinià, fou prior del convent de Saragossa 1556 i vicari provincial de l’orde Publicà diversos comentaris aristotèlics 1563-64, un tractat musical, In musicam liber unus 1566, sobre l’orde augustinià, i De principiis Sacrae Theologiae 1570

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642