Resultats de la cerca
Es mostren 843 resultats
Juan Bravo
Història
Regidor de Segòvia i un dels caps de l’aixecament urbà contra la política de Carles V.
Com a cap de l’exèrcit comuner, format per milícia urbana, camperols i petita noblesa, Bravo es reuní a Valladolid 1521 amb els caps Padilla i Maldonado, i amb ells fou derrotat i capturat per l’exèrcit reial a Villalar 23 d’abril de 1521 L’endemà fou executat sense esperar la decisió de l’emperador
Caterina de Castella
Història
Marquesa de Villena, germana del rei castellà Joan II.
Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part
Pere Català i Pic
Fotografia
Comunicació
Fotògraf i publicista, pare dels també fotògrafs Francesc i Pere Català i Roca.
Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”
Alexandre Móra i Riera
Història
Mecenes.
Segon marquès de Casa Riera, títol que heretà 1881 del seu oncle Tomàs Felip Riera i Rosés Creà a Tànger les Escuelas Alfonso XIII i practicà la beneficència Residí habitualment a París, on reuní al seu entorn artistes i literats El 1913 fou creat gran d’Espanya Reneboda seva és la reina de Bèlgica Fabiola Mora y de Aragón
Joan Sunyer
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1529-33).
Jurisconsult El 1529 reuní en la seva persona els càrrecs de vicecanceller dels tres regnes de la corona en què era subdividit des de la mort el 1523 d’Antoni Agustí Després d’ell el càrrec ja no tornà a subdividir-se Escriví uns comentaris a les constitucions de Catalunya donades per Jaume II de Catalunya-Aragó
Francisco Añón Paz
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista gallec.
Estudià dret a Santiago i, fracassada la revolució gallega del 1846, es refugià a Portugal, d’on fou expulsat en publicar el poema Himno dos povos ‘Himne dels pobles’, 1850 Figura destacada als inicis del desvetllament cultural gallec del s XIX, deixà una obra, desigual, bé que molt popular, que hom reuní en Poesías gallegas y castellanas 1889
Kalmar
Ciutat
Capital del län de Kalmar, Suècia, davant l’illa d’Ölan, a la mar Bàltica.
Fundada al s XI, conserva un castell del s XII la catedral és del XVII El 1397 s’hi reuní l’anomenada dieta de Kalmar , assemblea de delegats de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, per redactar l’estatut d’unió d’aquests tres regnes sota el ceptre d’Enric VII de Dinamarca, respectant les institucions tradicionals de cada regne
Hernando de Acuña
Literatura
Poeta castellà.
Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans
Diòscor d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria (444-451).
Seguidor de les doctrines cristològiques d’Eutiques, quan aquest fou condemnat reuní un concili conegut com el lladronici d’Efes 449, on aconseguí de rehabilitar les formulacions monofisites Rebutjada definitivament aquesta doctrina pel concili de Calcedònia 451, fou deposat i exiliat Els creients alexandrins es dividiren entre els qui acceptaren el dictat imperial i els qui restaren fidels a llur patriarca
Baltasar Íñigo
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina