Resultats de la cerca

Dirigí les revistes “Numisma” i “Gaceta Numismática” Fou fundador i president de la International Association of Professional Numismatists

Apareixen a Barcelona les revistes "Pèl & Ploma" i "Quatre Gats", que marquen el moment culminant del Modernisme a Catalunya

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Dirigida a un públic exclusivament femení, desaparegué al novembre del 1987 Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes

Fou utilitzat per primera vegada el 1953 pels paleontòlegs Crusafont i Trullols, que el donaren a conèixer en les revistes Evolution i Nature

Són publicacions seriades les publicacions periòdiques diaris, anuaris, revistes les memòries, actes, treballs i altres publicacions de societats, i les colleccions numerades de monografies

Fou deixeble de Wilhelm Busch Introduí les historietes sense paraules Collaborà en diverses revistes humorístiques i satíriques, amb un esperit ferotgement antimilitarista, anticlerical i antisemita

Compongué revistes més d’un centenar i sarsueles La Bejarana, La calesera, La parranda, Las Leandras, Las corsarias, etc Des del 1910 visqué a Madrid

Fou actor i director de revistes musicals a Broadway El 1930 s’inicià en la cinematografia i s’especialitzà en la coreografia i direcció de films musicals

Collaborà a les revistes Studii şi Cercetǎri de Istorie Literarǎ şi Folclor i Studii de Literaturǎ Universalǎ Fou considerada com la millor coneixedora de l’obra de M Eminescu