Resultats de la cerca

Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament criticat pels…

Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que conquerí el…

Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la…

Els gaullistes Union pour la Nouvelle République dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou 1969 A la seva mort, el conservador VGiscard d’Estaing fou elegit president…

En fou l’origen immediat un conflicte estudiantil tancament de Nanterre el dia 2 de maig i irrupció de la policia a la Sorbona l’endemà Els incidents de la nit del 10 a l’11 barricades al carrer, enfrontaments i més d’un miler de ferits feren que les centrals sindicals se solidaritzessin amb els estudiants i, després de la presa de la Sud-Aviation de Nantes pels obrers, les vagues i les ocupacions de fàbriques es generalitzaren el dia 20 el nombre d’obrers en vaga era de 10 milions De Gaulle, en tornar d’una visita a Romania, el 24 de maig anuncià un referèndum i proclamà que es retiraria en…

General de l’exèrcit tsarista 1910 i ajudant de camp de Nicolau II 1912, en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos Regent del país 1918-19, féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia Nomenat mariscal de Finlàndia 1933, dirigí la defensa a la guerra d’hivern 1939-40 contra l’URSS El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya però el 1944, ja cap de l’estat, signà l’armistici amb l’…

Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació republicanista i…

Format de manera autodidàctica en una família sense tradició, es destacà ja com a constructor artesanal abans d’emigrar als Estats Units arran dels fets revolucionaris del 1848, on cap al 1850 s’establí amb tres dels seus fills Adaptant el seu cognom a l’anglès, fundà la casa Steinway a Nova York 1853 i els anys immediats aconseguí ja els primers guardons Amb un plantejament empresarial molt modern, la firma prosperà ràpidament i el 1859 obrí una nova gran factoria al centre de Nova York Però la mort prematura de dos dels fills, Charles i Henry, que portaven el pes de la gestió, l’obligà a…

D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido…

Estudià amb N Jommelli a Stuttgart El 1768 es traslladà a París, on s’installà definitivament El 1774 estrenà al Concert Spirituel l’oratori La sortie d’Egypte El 1783 fou nomenat maître de solfège a l’École Royal de Chant També dugué a terme una important tasca pedagògica al Conservatori de París, on exercí de professor de piano des del 1795 Compaginà aquesta activitat docent amb la composició Les seves obres pianístiques tingueren una gran acollida i li donaren prestigi com a compositor Escriví també catorze òperes, entre les quals sobresurt Rosanie 1780, quinze simfonies, música vocal i…