Resultats de la cerca

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…

Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que impressionaren el jove…

Malgrat que inicià una prometedora carrera com a concertista, excellí especialment com un dels pedagogs més importants de l’escola russa de piano del segle XX Formà una generació de grans solistes, entre els quals S Richter, R Lupu, V Krajnev, E Gilels i V Eresko Nebot del compositor i pianista Felix Blumenfeld i cosí del compositor Karol Szymanowski, començà a estudiar piano amb el seu pare Debutà a nou anys, i el 1904 efectuà les primeres gires per Alemanya Estudià piano a Berlín amb Heinrich Barth i composició amb Paul Juon Del 1912 al 1914 estudià piano amb Leopold Godowsky…

Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les…

Entre el 1847 i el 1850 estudià al Conservatori d’Estocolm, i el 1851 ingressà en la companyia teatral de Stjernström, per a la qual feia arranjaments musicals i dirigia l’orquestra, cosa que li proporcionà un gran coneixement de la música per al teatre Durant les gires componia operetes, entre les quals destaca Urdur , i al mateix temps aplegà música popular, que emprà després en les seves composicions En 1856-57 anà a Leipzig a estudiar contrapunt amb E Richter Allà conegué la música dels romàntics germànics, i compongué cançons i balades a l’estil de R Schumann i la balada…

De molt petit començà a compondre, i tingué Moritz Hauptmann, EF Richter i Friedrich Lachner com a professors de teoria i composició Estudià piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke Del 1877 al 1925 visqué a Amsterdam, on fou professor de piano a l’Escola de Música Entre el 1912 i el 1924, quan el centre ja havia esdevingut conservatori, en fou el director A més dels concerts com a solista, cal destacar la seva tasca com a pianista acompanyant entre d’altres, actuà amb Pau Casals, el qual el considerava un compositor extraordinari Amb els seus fills Julius, violinista, i Engelbert…

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…

Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com Lápiz o Balcón , i internacionals Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes , al Centre d’Art Santa Mònica 1990, amb treballs de Rodney Graham, Ken Lum, Jeff Wall, Ian Wallace i la collaboració de Dan Graham Tierra de Nadie , a l’Hospital Real de Granada 1992, dins el projecte Plus Ultra que organitzà Mar Villaespesa Toponimias 8 Ocho ideas del espacio 1994, al centre cultural de la Fundació “la Caixa” de…