Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
família Lleopard
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes de Vilalleons (Osona).
Diverses generacions d’aquesta família escriviren 1633-1773 un llibre de notes familiars i d’esdeveniments rellevants que està dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Són especialment riques les anotacions de Francesc Joan Lleopard 1610 – 1682 sobre els anys finals de la guerra dels Segadors, quan relata les incursions franceses sobre la plana de Vic 1654 Ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona en premsa
sil·limanita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, nesosilicat del grup dels silicats d'alumini, amb impureses de ferro, magnesi i calci.
Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis
Huron

El llac Huron
© Corel
Llac
Un dels cinc Grans Llacs situats entre els EUA i el Canadà.
Es comunica amb el llac Superior pel riu Saint Mary, amb el llac Michigan per l'estret de Mackinac i amb el llac Erie pel riu Saint Clair És de formació glacial Situat a 176 m d'altitud, la seva extensió és de 59500 km2, la llargada de 510 km i l'amplada de 240 km La profunditat màxima és de 228 m Les aigües són poc salines, molt riques en pesca i glaçades de desembre a abril
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
Paolo Giovio
Historiografia
Historiador italià.
El seu natural observador i les seves afeccions de colleccionista el feren viatjar per Itàlia i per Europa, on es relacionà amb els personatges més importants El papa Climent VII el nomenà bisbe 1528 Inicià, a Como, la construcció del museu i rebé nombroses i riques aportacions Escriví Historiarum sui temporis libri ‘Històries del seu temps’, 1550-52, uns Commentari delle cose dei Turchi 1531 i De romanis piscibus libellus ‘Opuscle sobre els peixos romans’, 1524
clamidobacterials
Biologia
Ordre de bacteris format per microorganismes unicel·lulars dotats de beines mucilaginoses que reuneixen un gran nombre de cèl·lules en forma de filaments, sovint falsament ramificats, cosa que els fa tenir l’aspecte d’organismes superiors.
Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro
Spiros Melàs
Teatre
Escriptor i home de teatre grec.
Corresponsal de guerra en el període de les conflagracions balcàniques 1912-13, escriví novelles històriques, riques d’erudició i evocadores del Romanticisme i del patriotisme grec El vell de Morea , sobre la figura de Kolokotronis, i El fill de Psilorita 1958, evocació de Venizelos Excellí, sobretot, com a autor teatral, amb notables drames socials i històrics, i com a director d’escena i fundador i d’una companyia que donà un impuls decisiu a la renovació de l’art escènica a Grècia
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©
aroma
Perfumeria
Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc) de les quals emana espontàniament (aroma de la canyella, etc), per cocció o torrefacció (carn, cafè, etc), per cremació (encens, etc).
L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic
aljama
Història
Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.
A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina