Resultats de la cerca
Es mostren 1657 resultats
Valentin Aleksandrovič Serov
Pintura
Pintor rus.
Conreà el retrat i el paisatge Se situa entre el realisme dels peredvižniki o pintors ambulants i l’art modern Utilitzà la tècnica impressionista Sota la influència dels retrospectivistes del grup Mir Iskusstva creà una sèrie de composicions pictòriques Influí considerablement la generació següent, i és considerat fundador del realisme rus modern
Dimitrij Hvorostovskij
Música
Baríton rus.
Després d’estudiar a Moscou entrà a l’escena internacional el 1989 en guanyar els concursos de Tolosa de Llenguadoc i de la BBC Alterna el repertori rus amb els principals títols per a baríton líric de Bellini, Donizetti, Verdi i Mozart Ha cantat en els principals teatres d’Europa i dels EUA Debutà al Liceu el 1992
Ivan Egarovič Starov
Arquitectura
Arquitecte rus.
Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus
Ivan Aleksejevič Bunin
Literatura
Escriptor rus.
La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera de Puškin Però a partir de l’exili 1920 derivà vers un lirisme més accentuat Conreà també el conte i la novella, fidel al realisme rus del segle XIX Khram solnca ‘El temple del sol’, 1907-11, Gospodin iz San Francisco ‘El senyor de San Francisco’, 1915 Rebé el premi Nobel de literatura 1933
Aleksej Silyč Novikov-Priboj
Literatura
Escriptor rus.
Caigué presoner a Cusima i participà en la revolució del 1905 És autor de novelles sobre el camp Lišnij , ‘El sobrer’, 1913, els mariners Ženščina v more , ‘La dona del mar’, 1918 i la guerra civil Zub za zub , ‘Dent per dent’, 1922 L’obra més important, la novella històrica Cusima , pinta l’heroisme del mariner rus i la inèpcia del comandament tsarista Fou premi Stalin el 1941
F’odor Ivanovič Šal’apin
Música
Baix rus.
A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix
P’otr Iljič Čajkovskij

P’otr Iljič Čajkovskij
Música
Compositor rus.
Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…
Nikolaj Jakovlevič Danilevskij
Història
Literatura
Política
Escriptor polític rus.
Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869
Boris Konstantinovič Zajcev
Literatura
Escriptor rus.
Els seus contes en publicà el primer recull el 1906 palesen un cert esperit pessimista i un gust pels elements exòtics Hom el considera un continuador de MLérmontov i AČekhov Emigrat a París 1924, en la seva obra posterior dominaren els elements ètics i religiosos, com en Zolotoj uzor ‘La randa d’or’, 1926 i Dom v Passy ‘La casa de Passy’, 1935 És autor de diverses biografies literàries, i traduí en vers al rus la Divina Comèdia de Dant
Nikolaj Sem’onovič Leskov
Literatura
Escriptor rus.
Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina