Resultats de la cerca

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Sacerdot Fou mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant 1723-62, com a successor d’Isidre Escorihuela Autor de música religiosa per a cor amb instruments Laetatus sum 1733, Credidi 1737, una missa a quatre veus, dos magníficats, el responsori Domine secundum , a quatre veus alternant amb fragments monòdics 1747, salms i villancicos

Fou cridat a El Escorial per Felip II, que adoptà els seus fills El 1569 tornà a València, però el 1572 Felip II li encarregà la recerca de pergamins a Aragó i a València Hom remarca de la seva obra a El Escorial els Salms de maitines El seu fill Pere Ramires seguí la seva obra

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

A més de cançons, motets i misses, publicà dues versions diferents de la seva sèrie de salms Premier livre de Psaumes 1551, en forma de motets contrapuntístics, i Les Psaumes 1565, a quatre veus, en versió harmonitzada segons la concepció calvinista, fe a la qual s’havia adherit Fou mort durant la nit de sant Bartomeu

Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià

Religiós uniat, en la seva lírica emprà per primera vegada la llengua popular ucraïnesa Considerat com el fundador del renaixement literari de la Galítsia ucraïnesa, la seva poesia, de tipus romàntic, palesa la influència de la poesia popular d’aquest país i celebra el seu passat medieval Traduí a l’ucraïnès el Nou Testament i un bon nombre de salms

Deixeble de Piccini i Sacchini composició i violí Actuà als teatres de Nàpols, Roma i Venècia Després anà a París 1780, a Londres, a Praga, a Dresden i a Berlín, i tornà a Roma 1787, on féu de mestre de capella a Sant Joan del Laterà 1792-97 Escriví més de 70 òperes conegudes per Mozart, oratoris, misses, motets i salms

Tenor de la capella pontifícia en temps d’Urbà VIII Escriví diverses obres de música instrumental i de música vocal de text religiós motets, misses, salms, però la seva anomenada és deguda sobretot al Miserere a dos cors nou veus, que durant molt de temps fou propietat exclusiva de la Capella Sixtina i que Mozart transcriví de memòria, després de dues audicions, l’any 1770

Fou mestre de la capella de la seu de Girona És autor de motets, com el Tota pulchra , a 5 veus, de salms, com Cantate Domino , a 8 veus, de lamentacions, com De lamentatione Jeremiae prophetae , a 4 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini , representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català