Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
Ramon de Rubí i de Marimon
Història del dret
Magistrat.
Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford
Eudald Raguer i Batlle
Història
Metge i erudit.
Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866
Lluís Puig de la Bellacasa i Déu
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política
Jordi Virallonga i Eguren
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Catedràtic de literatura espanyola La seva obra poètica és en castellà, amb títols com Los poemas de Turín 2001 i Todo parece indicar 2003 És traductor del portuguès, de l’italià, del francès i del català De les seves traduccions del català cal destacar Sol de sal 2001, una àmplia i representativa antologia de la poesia catalana del darrer quart del segle XX, i Joan Salvat-Papasseit Poesia Completa 2008, ambdues amb pròlegs interpretatius Ha traduït obres de J Verdaguer, CM Sanuy, D Castillo o M Sampere També ha prologat obres de E Sanahuja, J Ballester i D Castillo
Llibres a l’abast

Portada del llibre Els altres catalans (edició no censurada), de la col·lecció Llibres a l’abast
Col·lecció d’Edicions 62 iniciada el 1962 amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…
Alfons Puig i Claramunt
Dansa i ball
Teòric de la dansa i del ballet.
S'interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris L’Opinió , La Rambla , La Publicitat , La Vanguardia , Tele-exprés , etc , a les revistes L’Instant , Destino , Liceo , etc , i a revistes estrangeres Promogué espectacles de ballet —com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà—, fou collaborador de l' Enciclopedia dello Spettacolo italiana 1955-65 i de l' Enciclopedia Salvat de la Música , de Barcelona 1967, i publicà obres com Ballet y baile español 1943, Guía Técnica y análisis contemporáneo del ballet español 1944 i El arte del baile…
Ferran Aisa i Pàmpols
Historiografia
Historiador i poeta.
Fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, sobre el qual escrigué Una història de Barcelona l’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 , que fou mereixedora del premi Ciutat de Barcelona de l’any 2000 posteriorment, aquesta institució fou presidida pel seu germà, Manel Aisa i Pàmpols Autor polifacètic, ha escrit obres sobre moviment obrer, com La Cultura anarquista 2006, La Internacional el naixement de la cultura obrera 2007 o Contrarevolució els Fets de Maig de 1937 2007 historia local, El Raval, un espai al marge 2006 i història cultural Les avantguardes, surrealisme i revolució 2008…
proposició adversativa
Gramàtica
Proposició coordinada que denota una significació oposada.
Aquesta oposició pot ésser parcial o total si és parcial, la coordinació adversativa és restrictiva o bé correctiva ha plogut poc, però hem salvat la collita si l’oposició és total, la coordinació adversativa és exclusiva no estic content, sinó trist L’oposició restrictiva o parcial no expressa incompatibilitat en el judici de la primera proposició l’oposició exclusiva o total expressa una incompatibilitat entre les dues proposicions Sempre, però, les proposicions coordinades adversatives van unides per una relació d’oposició o contrast, oposició o contrast que pot ésser…
Ezequiel Martín i Rovira
Música
Pianista i compositor català.
Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano…
arxiu comercial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda per una empresa comercial, industrial, de banca o altres d’interès econòmic, generalment privada fins que per una causa o altra és dipositat en un arxiu històric.
És molt copiosa i important la documentació econòmica catalana recollida a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona procedent de l’audiència, on els llibres empresarials constaven com a peces de convicció en casos d’intervenció judicial Aquest fons fou salvat de l’incendi l’any 1936 actualment, ordenat i inventariat, és ofert a la consulta pública a la Casa de l’Ardiaca Es refereix principalment als s XVIII i XIX Cal destacar per les moltes referències a actuacions comercials catalanes, l'Archivio Datini, a Prato, s XIV i XV, la documentació del banquer del s XVI Simón Ruiz,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina