Resultats de la cerca

En morir el seu pare ~960, participà en el govern, conjuntament amb els seus germans Unifred II —el primogènit, mort vers el 979— i Arnau I —el segon, mort vers el 990— després governà personalment el comtat, amb la collaboració de la seva germana Toda, muller del comte Sunyer I de Pallars Sembla que Isarn morí lluitant contra els sarraïns a la batalla d’Albesa 1003 D’una concubina, Garsenda, tingué Guillem II, que el 1011 fou cridat per Toda a regir el comtat

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants

Fill gran de Mir i de la seva segona muller Guisla de Besora Fou destinat a l’Església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon BerenguerI 1049-58 El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona Montjuïc i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre No deixà fills

Aquesta torre es trobava situada dins el terme del castell de Montmell Al principi, fou de domini de la seu de Barcelona L’any 1078 el bisbe de Barcelona, Umbert de Cervelló, va infeudar-la als Banyeres, que en aquells moments ja eren els feudataris del bisbe al castell de Montmell Segons l’esmentat document, la torre de Codony, amb la seva quadra, estava deshabitada i abandonada per culpa dels sarraïns Els Banyeres van reconstruir-la i deu anys més tard, el 1088, van cedir-la a Guifré Isern i a la seva muller Ermengarda

El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291

Antiga ciutat ibèrica dita Elimberrum, capital dels ausci , un dels grups del poble aquità Sota els romans els quals la sotmeteren el 56 aC, prengué el nom d' Augusta Ausciorum Cristianitzada al segle III, fou devastada pels sarraïns diverses vegades El seu bisbat, fundat al segle VI, esdevingué arquebisbat al segle IX i els titulars foren primats d’Aquitània fins l’any 1789 A la fi del segle VIII substituí Èlusa com a capital de la regió que posteriorment s’anomenà Armanyac Cap al 1716 esdevingué la seu d’una generalitat

Era, durant l’edat mitjana, una de les peces de vestir més freqüents entre els moriscs del País Valencià i de Tortosa