Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
John Barclay
Literatura
Escriptor escocès.
El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del sXVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (sXVII) i una d’Agustí Eura (sXVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Aleix Renyé
Literatura catalana
Periodista, poeta, novel·lista i actor.
Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997
Juan Ponce
Música
Compositor andalús actiu al principi del segle XVI.
Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus
Francesco Berni
Literatura italiana
Poeta italià.
Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose després del 1537 presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante Refeu l' Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo Rifacimento dell’Orlando innamorato , 1541 per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària Conreà, també, el teatre Il…
Carles de Lazerme
Literatura francesa
Escriptor i poeta en francès.
De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon i Le Coq Catalan
Anton Hansen Tammsaare
Literatura
Escriptor estonià.
La seva obra retrata amb precisió la vida nacional d’ambient camperol, i enriqueix el seu realisme amb agudes anotacions psicològiques De la seva extensa obra cal esmentar Kōrboja peremees ‘Camperols de Korboja’, 1922, Tõde ja Ogus ‘Veritat i justícia’, 1926-33, cicle de cinc novelles sobre les vicissituds del poble estonià al llarg de tres generacions, Elu ja armastus ‘Vida i amor’, 1934, Ma armastasin sakslast ‘Estimo una alemanya’, 1936, Kuningau on Külm ‘El rei té fred, 1936, comèdia amb fons polític, i l’allegoria satírica Põrgupõnja uus Vanapagan ‘El vell diable del fons de…
Samuel Butler
Samuel Butler Retrat per C. Gogin (1896)
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
De família d’eclesiàstics anglicans, s’educà a Cambridge, destinat a l’església però, a causa d’una crisi personal religiosa, emigrà a Nova Zelanda El 1864 tornà a Londres i es dedicà a la pintura, a la música i a la biologia El 1872 publicà, anònima, la seva sàtira Erewhon , nom que dóna a un país fabulós concebut com a antítesi de la societat victoriana el 1901 publicà Erewhon Revisited una altra novella, The Way of All Flesh 1903, abunda en material autobiogràfic i té la mateixa intenció satírica Entre nombrosos assaigs, cal destacar The Authoress of the Odyssey 1897, on…
Manuel Moliné i Muns
Caricatura de Manuel Moliné i Muns
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guia satírica de Barcelona 1854, de MAngelon Collaborà a El Café 1859-61, El Cañón Rayado 1859-60, El Pájaro Verde 1860, Un Tros de Paper 1865-66, La Flaca 1869-73 i La Mosca 1882-84 On guanyà, però, popularitat —malgrat que signava rares vegades— fou a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa , on publicà sense interrupció des del 1879 Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona Illustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars Com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina